En aquesta ocasió, és molt vàlida aquella màxima que diu que una imatge val més que mil paraules. Aquesta:

La imatge de l'eufòria, d'un Laporta desfermat, disfrutón, exultant, en saber-se guanyador de les eleccions al Barça del passat diumenge. Què dic, guanyador... En saber que va arrasar el seu oponent, Víctor Font. Victòria incontestable de Laporta, que tornarà a ser president cinc anys més, i que va regalar algunes imatges als culers que ja formen part de la història. Així se celebra una victòria, desacomplexadament, y lo demás son tonterías. Càntics, balls amb els punys movent-se rítmicament i els ulls tancats, i crits de "macarrons, macarrons, macarrooooons!". Sublim:

"I ara, aquesta nit, al Luz de gas! Que no falti ningú!". Un crit de guerra, una certesa, la d'emplaçar tots els seus partidaris cap a la mítica sala de festes barcelonina, on Laporta ha regalat en el passat algunes imatges històriques, ruixant-se amb cava. I diumenge a la nit, amb un bon cigar només arribar, mentre sonava l'himne del Barça. 

Un Laporta que tenia aparaulada una entrevista com a nou i flamant president blaugrana, amb el Jordi Basté a El món a RAC1 aquest dilluns, però que ja va avisar amb temps que millor passar-la a dimarts. I tant que sí. Les victòries s'han de celebrar comme il faut, a lo grande. I Laporta, ahir, no estaria per massa entrevistes. I és que es va llevar justament a l'hora que s'acabava el programa del Basté, tal com li ha confirmat aquest matí de dimarts al periodista a RAC1. Una conversa on sorprenentment, se li ha sentit una veu molt més sencera del que ens podríem imaginar, i on Laporta ha enamorat, com en ell és costum, amb la seva franquesa. Li pregunta Basté com va anar la nit, si hi van anar alguns jugadors del primer equip i quines cançons va ballar: "Vaig arribar a les 3. Molt content. Molta gent ja portava molta tralla. Hi havia alguns d'aquí també (de RAC1), eh? Sospitosos del Luz de Gas. Hi havia ambient. Vaig ballar l'himne del Barça, el 'Viva la vida' d'aquells anys amb el Pep, moments de glòria, que em va agradar molt. Em porta moltes imatges a la memòria. Moltes cançons dels 80 que et sonen de quan eres jove, un revival amb un altre ritme, com 'Bohemian Rapsody'. El reggaetton bo també m'agrada".

Això sí, no li van posar una cançó que li torna boig, "vaig estar a punt d'anar-la a demanar fins i tot al disc jockey, perquè la posés, però no vaig tenir l'oportunitat, perquè cada vegada que anàvem a la pista era un festival, una bogeria... 'Everybody's talkin', de Harry Nilsson. M'agrada molt". "Ui, però aquesta... aquesta no es pot ballar", li deixa caure el Basté. La resposta del Jan, de geni: "Sí que es pot ballar. Tot es pot ballar. Amb sentiment, tot es pot ballar". Meravellós. 

Un Laporta que va plegar a les 5 de la matinada i es llevava "tard, molt tard, al migdia, cap a les 12. Vaig veure dins de la normalitat. El primer que vaig fer en llevar-me va ser trucar la meva mare i després vaig treure a passejar la gossa. Vaig dinar a casa". Sensacional. Com diu Nilsson en la cançó que torna boig al president, "Everybody's talking at me. I can't hear a word they're saying. Only the echoes of my mind"... Segur que després de tanta festa, ahir dilluns, al llevar-se, Laporta a banda de sentir els ecos de la seva ment, també van ressonar en la seva ment totes les cançons, càntics i momentos feliços que va ballar desfermat a la seva estimada Luz de Gas.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!