Les darreres hores, dies, i setmanes, una notícia, encara no produïda, sobrevola damunt els caps de gairebé tothom: la sentència al procés. Queda poc per saber què dictaminaran els jutges, quina pena els cau als presos polítics, i s'espera amb neguit la resolució, no només per ella mateixa, sinó també per saber què passarà els dies següents i com serà la resposta de la societat catalana. Davant del que pugui passar, Jair Domínguez es pregunta si "Creieu que trobaríem 100.000 catalans disposats a bloquejar el país? No em refereixo a tallar carreteres un parell d'hores fins que ens vinguin a treure els piolins. Això ja ho hem fet tots i no serveix per a res". El copresentador de l'Està passant s'ha fet moltes preguntes com aquesta les darreres hores. Dubtes com saber si "Trobaríem 100.000 persones –no en calen més– disposades a ocupar els carrers una setmana, dues, les que calguin? A ocupar les institucions i a bloquejar entrades i sortides? Creieu que això és possible?".
@jairdominguez_
L'àcid col·laborador ja se les va tenir fa uns dies amb Joan Carles Girauta, que va mostrar-se xulesc, dient-li "cerdo" i reptant-lo com si estigués en una pel·li de l'oest ("te veo cuando quieras"). I ara ha sulfurat una altra baula de l'unionisme, el diari Crónica Global. Pregunta la periodista Laura Fàbregas en una una columna si "¿Vamos a la guerra, Jair?". Escriu que "Cataluña debe ser el único país del mundo donde los revolucionarios viven del sistema público, al calor de unas instituciones a favor. Solo así se explica la frivolidad con la que presentadores de TV3, como Jair Domínguez, piden llenar las calles de '100.000 locos dispuestos a todo'”. Aquesta frase fa referència a un altre dels tuits recents d'en Jair:
Què penseu que poden fer 5000 piolins contra 100.000 folls disposats a tot? Disparar? Atropellar-los amb un tanc? Sempre existeix la possibilitat. Els farloperos són imprevisibles. Però la fermesa moral sempre s'acaba imposant a la bogeria.
— Jair Dominguez (@sempresaludava) October 10, 2019
Estic convençut que a algun poli se li anirà la castanya i farà mal de veritat. Fa dos anys va anar d'un centímetre que no maten algun avi. Ja sabem que ells ens voldrien morts i enterrats si veuen que no ens poden sotmetre. És la ment del conqueridor.
— Jair Dominguez (@sempresaludava) October 10, 2019
Nosaltres no anem armats. No matarem a ningú. No ens agrada la violència, per molt que ens provoquin. Però ho podem tot. Amb determinació. Sense líders polítics de pa sucat amb oli. Podem guanyar, no ho oblideu mai. Ens veiem dilluns. Al carrer.
— Jair Dominguez (@sempresaludava) October 10, 2019
Domínguez treu pit davant una possible resposta ciutadana i pacífica ("no ens agrada la violència, no matarem a ningú, no anem armats"), però la que arma una ofensiva en contra seva és la columnista del citat mitjà, titllant-lo de covard: "¿Quién está dispuesto a morir por la causa? Esta es la pregunta que no se atreve a formular Domínguez, porque sería el primero en salir corriendo. En las horas más oscuras el conflicto nunca sería contra policías, sino entre conciudadanos sin nada que perder. Es lo que pasa cuando se impone la lógica de la violencia y el caos con la que los graciosillos flirtean, pero ante la que después jamás comparecen".
@jairdominguez_
Amb una petició final de la periodista de Crónica global a Jair Domínguez: que faci com Woody Allen: "En sus películas es consciente de que nunca será el hombre que seduce a las mujeres por su físico. Ni tampoco un valiente guerrero. Pero se ríe de sí mismo. A veces lo más honrado es aceptar las propias limitaciones, y dejar de jugar a la guerra cuando sabes que el ojo, el cuerpo o los cojones siempre los van a poner otros". No creiem que en Jair deixi de dormir en llegir-ho.