La selecció espanyola s'ha classificat com a primera del seu grup al Mundial aquesta passada matinada, després d'una castanya de partit, 90 minuts infumables a les tantes, contra l'Uruguai. Un partit que ha acabat amb un sol gol i molta llenya, la que va repartir la selecció sud-americana. Un partit avorridíssim, on la Roja pràcticament no va xutar a porta, exceptuant l'únic gol, de Baena (amb cantada del porter uruguaià) i un xut al travesser de Ferran Torres. Un suplici que haurà fet anar a dormir molt tard els que es van quedar a veure'l (el partit començava a les 2 de la matinada, hora catalana). Una victòria que va comptar amb la presència del rei Felip, que va visitar al vestidor quan va acabar el partit, ara que la selecció espanyola ja és als setzens de final de la competició, on espera rival, que sortirà del partit entre Àustria i Algèria.
No sabem si el recorregut dels de Luis de la Fuente serà llarg en aquest Mundial que s'està disputant als Estats Units, Mèxic i Canadà. El que sí sabem és que pel bo d'en Jair Domínguez, tant de bo acabés en la primera eliminatòria. De tots és sabut que el copresentador de l'Està passant no combrega amb els èxits d'una selecció que pertany a un país al qual en Jair ha repartit bufetades a tort i a dret i ha posat al seu lloc, sobretot, als hiperventilats de les espanyes que han menystingut sistemàticament Catalunya i el català, per no parlar dels problemes que ha tingut sempre amb la justícia espanyola.
De tot n'ha parlat en una conversa deliciosa amb el Jofre Llombart al pòdcast Diana. Evidentment, molta anàlisi i repassada a la situació política actual que es viu a Catalunya i a Espanya. Per exemple, parlant sobre la independència: "Han canviat molt les coses des que estàvem tan emocionats tallant carreteres, insultant camioners, de vegades hi penso i no em reconec, però penso si seria capaç de fer-ho i s'hauria de donar una conjunció astral per trobar a motivar-me d'aquella manera. Els vells ens hem quedat sense ganes de probar-ho una segona vegada i falta veure si els que venen darrere nostre són capaços de tornar-hi. Suma-li el desgast i la sensació d'ens van trair, ens van vendre... Què costaria tornar a encendre aquella espurna? No m'interessa massa què pretén Rufián. M'estimo veure les coses a toro passat".
Parlant de futbol, li pregunta Llombart amb qui va en aquest Mundial. Resposta: "Mira, havia sigut molt fanàtic del futbol, Messi, Ronaldinho... Després em vaig desenganxar, cosa que m'ha anat molt bé per la salut, però hi ha dues coses que em fascinen i que no em perdo, que són els Jocs Olímpics i els Mundials de futbol... per veure quan eliminen a Espanya. És molt divertit decidir amb qui aniràs aquell any, no soc d'un equip, són 'vibes', o qui juga contra Espanya. Aquest any vaig també amb Noruega, perquè el meu germà viu allà".
S'imaginen una final del Mundial Espanya-Noruega, i que guanyin els vikings? A cals Domínguez podria ser festa grossa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!