Jack Nicholson no és un actor, no és una estrella, és un mite. Aquesta setmana farà 86 anys, una edat que el situa entre els supervivents d'una etapa daurada del cinema. Però com altres actors grans, com Gene Hackman o Michael Caine, viu apartat de les pantalles. Ja fa lustres que Nicholson no fa pel·lícules i és perquè pateix un tipus d'Alzheimer. L'última aparició és en una comedieta menor, How do you know? (¿Cómo sabes si..?) de Reese Witherspoon. Un film menor per acomiadar-se després de 3 Oscar mítics amb Alguien voló sobre el nido del cuco, Mejor imposible i La fuerza del cariño. L'afecte que rep dels seus amics, que viuen preocupats perquè l'actor mori sol. Els paparazzi l'han fotografiat al balcó de casa en les seves primeres imatges des de fa anys:
La seva malaltia es va conèixer l'any 2014, quan el mitjà National Enquirer va informar que l'actor no sortia de casa, lluitant en secret contra l'Alzheimer. Mai rebia visites i havia renunciat a fer pel·lícules perquè “temia oblidar-se del guió”. Tota la seva filmografia és una obra d'art popular, ell sol justifica pagar l'entrada. Empalma blockbusters, grans èxits i papers memorables, sempre al límit de la versemblança, passat de voltes però sense passar-se, exagerat, irat, volcànic, un tità. Escenes que han passat a la Història del Cinema són seves: l'interrogatori d'Algunos hombres buenos ("¿Ordenó usted el código rojo?"), la destral del boig a El resplandor, el Joker del primer Batman, el mafiós de El honor de los Prizzi, l'amant sobre la taula enfarinada d'El cartero siempre llama dos veces, home llop a Lobo o un president tronat a Mars attacks. Tot són hits.
L'any 2017 ja va ser notícia per aparèixer amb un aspecte poc endreçat en un partit de Los Angeles Lakers. Era una estrella sempre en primera filera dels Oscars i de l'NBA. El trobem molt a faltar.
El pesat nou aspecte de Jack Nicholson
Els canvis físics entre les estrelles de Hollywood són habituals i no sempre per una qüestió d’exigències del guió. Aquest és el cas de Jack Nicholson, un dels actors més ben valorats de tots els temps (12 nominacions a l’Oscar), gràcies al gran ventall de registres durant la seva dilatada carrera. Allunyat dels rodatges prefereix passar el temps lliure veient partits de l’NBA. Considerat un dels fans més il·lustres dels Lakers, Nicholson es deixava veure a l’Staples Center de Los Ángeles amb un aspecte diferent del que ens tenia acostumats els darrers anys. Alguns dels seus fans mostraven la seva inquietud i preocupació al respecte.
Més enllà del partit, moltes mirades es van centrar en l’actor que se’l va poder veure acompanyat pel seu fill Ray, el boxejador i campió mundial Floyd Maywearher i molts quilos extra. Les imatges de Nicholson amb una camisa blava desbotonada i menjant a peu de pista feien la volta al món i era pràcticament inevitable comparar-les amb les de temps passats.
Malgrat el sobrepès i el seu aspecte desmillorat, l’intèrpret era la mar de feliç al seu seient VIP dels Lakers, on no perdia el característic somriure que l'ha acompanyat tots aquests anys. Ja patia d'Alzheimer i ara viu reclòs a casa, surt al balcó i als cinèfils se'ls encongeix el cor de melancolia. Ja no podran esperar l'última pel·lícula del grandiós Jack.