En un gir que ningú no esperava, Isabel Preysler, la sempre sofisticada socialité filipina-espanyola, va contactar amb Mario Vargas Llosa dies abans de la seva mort. La notícia ha sacsejat els cercles mediàtics i culturals, no per l'acció en si, sinó per la càrrega emocional que representa. Fonts properes a l'entorn de l'exparella asseguren que la trucada no va ser directa, però sí clara en la seva intenció: Isabel, assabentada del deteriorament en la salut del Nobel, va moure fils discretament per fer-li arribar un missatge ple d'afecte i respecte. Segons testimonis, la comunicació no va ser personal, sinó a través de tercers de confiança que van traslladar els desitjos de Preysler a l'entorn més íntim de Vargas Llosa. No es tractava d'una reconciliació, ni de bon tros, sinó d'un gest humà que reflectia la seva filosofia de vida: l'educació, l'empatia i el respecte són per sobre de qualsevol confrontació o malentès.

Tamara Falcó i la seva mare, unides per la cortesia diplomàtica

Però Isabel no va estar sola en aquest gest. Tamara Falcó, la seva filla i figura pública de gran pes mediàtic, també hauria mostrat el seu respecte envers la família de l'escriptor, encara que sempre des de la distància. Ambdues dones, conscients del llegat cultural i polític de Vargas Llosa, van fer arribar la seva condolença a la família de l'autor de La fiesta del chivo. La pregunta que flota a l'ambient és clara: va ser aquest gest ben rebut pels fills de l'escriptor? Davant de la incòmoda qüestió, Álvaro Vargas Llosa, primogènit del Nobel, va preferir guardar silenci. En un recent homenatge celebrat a l'Ateneo de Madrid, on va presentar el llibre El polemista arriesgado, Catorce asedios liberales a Vargas Llosa, va evitar confirmar o desmentir si hi va haver contacte amb Isabel o Tamara. La seva resposta va ser evasiva, però el gest va ser llegit per molts com una manera elegant de no obrir velles ferides en un moment de dol.

Un homenatge carregat d'emocions i presències il·lustres

L'esdeveniment a Madrid va reunir grans personalitats com José María Aznar, Mariano Rajoy i Felipe Calderón, entre altres líders polítics i culturals que van voler retre homenatge a un home que no només va ser un tità de la literatura, sinó un actor incansable en els debats ideològics del nostre temps. En aquest context solemne, l'absència d'Isabel Preysler va ser tan notòria com comprensible.

La història que van compartir, atapeïda de flaixos, portades i frases creuades, havia quedat enrere... però no oblidada. Álvaro Vargas Llosa no va ocultar la seva emoció en recordar el seu pare, destacant la proximitat entre ambdós: “Ho trobo a faltar tot”, va confessar davant dels mitjans. També va revelar que tant la seva mare, Patricia Llosa, com els seus germans, es trobaven serens, units i agraïts per les múltiples mostres d'afecte rebudes des de diferents parts del món.

L'actitud d'Isabel Preysler en aquest delicat episodi ha estat descrita pels qui la coneixen com “digna i assenyada”. La seva voluntat de no fer pública la condolença, ni aprofitar la situació per protagonitzar titulars, contrasta amb el viscut en altres ruptures mediàtiques. No hi va haver flors en el funeral, ni declaracions públiques, només un missatge privat que va travessar l'Atlàntic, acompanyat pel respecte que mai no es va perdre del tot. El rei emèrit Joan Carles I, gran amic de l'escriptor, també va fer la seva part, trucant personalment a Álvaro per oferir la seva condolença des d'Abu Dhabi. Així, el cercle es tanca amb discreció. Isabel Preysler, dona de glamur i diplomàcia, va triar el camí menys estrident per acomiadar-se de qui va ser el seu gran amor durant gairebé vuit anys.