La reina de la copla no va trobar el seu palau a la capital. Isabel Pantoja, que fa tot just vuit mesos abandonava Cantora amb un aire de renovació i esperança, ha decidit arxivar la seva aventura madrilenya. El que prometia ser un nou inici entre luxes, privacitat i comoditat, s'ha convertit en una etapa fallida. El lloguer d'alt estànding, amb onze banys, cinema privat i seguretat extrema en l'exclusiva urbanització de La Finca, no va aconseguir seduir-la del tot.

I no, no són rumors infundats. Segons fonts properes, Isabel Pantoja ha ordenat recollir maletes. La seva pròxima destinació roman en el més absolut secret, encara que el que sí que és segur és que no pensa tornar a Cantora... ni veure els seus fills. Madrid no va ser el refugi que prometia, per la qual cosa la cantant ha optat per seguir el pols de la seva carrera artística en lloc d'intentar salvar els fragments de la seva complicada vida familiar.

Crisi familiar irreparable: ni perdó ni reconciliació

El més impactant d'aquesta història no és la mudança, sinó el fred absolut que Pantoja manté amb els seus fills. Ni tan sols la delicada situació que va viure recentment la petita Alma, filla d'Anabel Pantoja, no va servir per forçar una salutació amb Kiko Rivera o Isa Pantoja. Van coincidir al mateix hospital i la distància va ser tan evident com humiliant. Isabel va evitar mirar-los. No hi va haver paraules. Només rancor.

Malgrat que Isa es troba embarassada, la cantant no ha mostrat ni el més mínim interès o complicitat. El que en qualsevol mare despertaria un gest de tendresa, en ella es tradueix en un silenci absolut. Gens no sembla estovar-la. Ni la sang, ni els records del passat, ni tan sols els focus que tant adora i que solen pressionar cap a la reconciliació. La fractura és total i, segons fonts internes, no hi ha marxa enrere.

Adeu a Espanya: la cantant afila el seu pla de fuga

Però aquest no és un simple canvi de residència. Antonio Rossi l'ha deixat anar com a bomba en televisió: Isabel Pantoja marxa d'Espanya. El pla és ambiciós i definitiu. En el seu horitzó apareix una gira internacional que podria ser l'última, i ella vol gestionar-ho tot des d'un lloc llunyà i "neutral". Amèrica Llatina i els Estats Units sonen amb força. No és només un canvi geogràfic: és una fugida emocional. Pantoja està cansada. Atipa. Exhausta. Dels mitjans, de la seva família, de les traïcions, de les entrevistes creuades. El seu cercle íntim es redueix a dos noms: el seu inseparable Agustín Pantoja i, en menys mesura, Anabel. La resta ha quedat fora. I aquesta neteja emocional també implica tallar vincles amb la terra que la va veure néixer com a artista... i com a mare.

Malgrat aquest desarrelament personal, la maquinària professional d'Isabel segueix en marxa. La gira internacional que s'acosta promet omplir teatres i estadis en països on encara és adorada com una autèntica diva. A més, supervisa personalment una sèrie i un documental sobre la seva vida, en els quals imposa ferri control. No vol sorpreses. Ni "fantasmes" familiars colant-se per la pantalla. La seva obsessió per mantenir el relat sota control no és nova, però sí més intensa que mai. El missatge és clar: Isabel se centra en el seu llegat artístic, no en reconstruir una família trencada. Mentre els seus fills continuen exposant el seu dolor en platós i xarxes, ella respon amb silenci i distància.