Isabel Coixet ha lluitat en el cinema espanyol per llaurar-se un espai entre tants directors. Ha triomfat sent una dona, i ho ha fet perquè ha fet servir la llibertat creativa. En cap moment ha deixat que li imposessin normes, ni s'ha retirat per difícil que semblés el camí. Ara és una de les directores de cinema més aclamades d'Espanya. La premiada cineasta catalana ha treballat amb estrelles de la talla d'Emily Mortimer, Ben Kingsley, Juliette Binoche, Patricia Clarkson, o Bill Nighy, consolidant la seva reputació com una de les veus més personals i admirades del cinema contemporani.
En una de les seves últimes pel·lícules ha criticat durament el turisme massiu, cosa de què Barcelona sap molt, i és que ella que viu al centre de la capital catalana, ho nota en excés. "Ja no és només Airbnb o els apartaments turístics, és també aquesta cosa de TripAdvisor que banalitza el menjar, banalitza els llocs, que al final només fa créixer les coses que són massives però que no tenen ànima. Per a mi era una cosa important i que a més veig a Barcelona".
Per a la revista ‘Hola’, Isabel Coixet va obrir les portes de casa seva al costat de la seva mare i va deixar veure alguns dels seus racons preferits, com el seu pati, típic dels pisos de l'Eixample, amb una acústica meravellosa. Allà ha organitzat les millors festes i per casa seva han desfilat uns quants Óscar. “Han passat 10 persones d’Óscar”, comparteix la directora, encara que no dona noms i ha vist "molta gent perdent els papers”. Pot ser com la casa dels Javis de Barcelona.
L'altra casa d'Isabel Coixet a França on s'oblida del turisme massiu
Isabel Coixet també té una casa en un poble francès, Montolieu, on estiueja. Passa llargues temporades, especialment quan escriu les seves noves pel·lícules, i allà viu el seu amor en la més estricta intimitat, allunyada del focus mediàtic. La casa està construïda fa uns 150 anys i abans era una xarcuteria de tres pisos. El jardí descendeix fins a la gorja del riu Alzeau, una casa repleta de natura i vida, no només un “refugi temporal”. Montolieu és descrit com “el refugi secret de Coixet i la seva parella”.
