L'intent de violació i assassinat de la professora Laura Luelmo a Huelva ha remogut l'opinió pública. S'han sentit especialment vulnerables les dones joves que volen sortir soles a passejar o a córrer com va fer la víctima. En un fenomen paral·lel al #MeToo algunes diuen "Jo també he sentit por" anant sola pel carrer o directament "Jo també he estat a punt de ser violada". És el cas d'Irene Montalà. L'actriu catalana, parella del també actor Miquel Fernández i mare del seu fill, té un blog a la revista Woman on escriu del que vol i ara, remoguda per la mort de Laura, s'ha obert. Ha escrit amb detall l'intent de violació que va patir fa anys als lavabos d'un local de Les Rambles de Barcelona. Ho il·lustra amb aquest foto d'ella dutxant-se, difosa, fantasmal:

Fa por sentir-la escriure "Com casi totes les dones que conec m'he sentit en perill per un home". El relat de l'intent de violació transmet el pànic que va sentir una més jove Irene en aquell soterrani a La Rambla. Montalà anava sola de nit i tenia ganes d'anar al lavabo, va entrar a una pizzeria i va baixar al WC del soterrani. Escriu Irene Montalà: "Ni siquiera cerré con pestillo. Sólo quedó encendida la luz de mi baño. Escuché un ruido muy sutil (...). Sin mover mis pies, me agaché muy lentamente. Allí estaba. Un hombre, vi el reflejo de sus gafas, agazapado, esperándome. Me abalancé a la puerta para cerrarla con el seguro. Él también se abalanzó. Forcejeamos. Era un hombre muy alto, muy grande. No logré verle la cara. En el forcejeo, la puerta me golpeó la cara tan fuerte que al día siguiente tenía una parte de mi boca totalmente negra. Y grité para que alguien me oyera. Grité tan fuerte que se me escuchaba arriba en el restaurante. Grité tan fuerte que mis gritos se oían desde la calle.Nadie bajó. Nadie".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Irene Montalà (@irenemontala) on

El seu escrit hauria de posar alerta tota la ciutadania, els que sopem tranquil·lament una pizza a Les Rambles i sentim un crit llunyà. Irene Montalà explica que l'agressor sexual va fugir i ella es va quedar allà sola, asseguda a la tassa, tremolant: "Yo jamás dejé de gritar. Me contaron, que el hombre salió por su propio pie. Todo el restaurante en silencio mirándolo. Mis gritos seguían. Salió andando y cuando llegó a la puerta de entrada, echó a correr (...) No podía apenas hablar. Temblaba. Me subieron arriba y todo el mundo me miraba sin articular palabra. Me sentí observada, avergonzada. Me dieron una tila. Sola en una mesa con cincuenta ojos encima de mí, magullada y sin poder dejar de temblar. Me fui". No va presentar denúncia. Contra qui? i arrossega seqüeles.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Irene Montalà (@irenemontala) on

Un repàs al blog d'Irene Montalà remou el cor. Té una altra entrada que dedica a Les Rambles: "Cuando era pequeña, ir a Las Ramblas de las flores de Barcelona era lo más emocionante que podía ocurrirme". I ara quan passeja per aquest carrer barceloní i passa davant la pizzeria amb lavabo al soterrani sent por. El final fa venir més calfreds. Li han quedat dues fòbies: "La inseguridad de saber que a veces, estar rodeado de gente no es sinónimo de estar a salvo.  La segunda, soy incapaz de ir a un baño sola  en el que tenga que subir o bajar escaleras. Es un miedo irracional, pero no injustificado. Es un miedo que no quiero transmitir a nadie. Pero la realidad, es que como sociedad, tenemos muchísimo trabajo todavía. Estamos lejos, muy lejos de pensar que estamos seguras". Quedem assenyalats tots, no només el violador sinó els que sopem a un local, sentim el crit d'una dona i seguim menjant el tall de pizza.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat