A la Laura Rosel ara la veiem al programa No se n'ha parlat prou a 2Cat, o la sentim a la tertúlia d'El món a RAC1, amb el Jordi Basté. Però un temps enrere la podíem escoltar a El matí de Catalunya Ràdio. Una època on li van passar moltes coses, professionalment parlant, però també, des d'un punt de vista més personal. Ho ha revelat en un magnífic pòdcast, La ronda perversa, del David Balaguer, al qual va anar-hi fa uns dies amb la seva amiga de l'ànima, Maria Xinxó. Un pòdcast on va mostrar-se més contundent que mai parlant del seu adeu al FAQS o al matinal de l'emissora pública catalana: "Aclarir d'una vegada, no sé el perquè, però 'Jo no vaig marxar del FAQS' i 'Jo no vaig marxar d'El Matí de Catalunya Ràdio'... Em van fer fora dels dos llocs. Ja està. Sense avís previ i sense cap explicació concreta".
Un record agre... Com un altre record que té a veure, però, amb relacions eròtico-festives, amb caiditas de Roma. I això que la cosa va començar per bon camí. Una manera de conèixer-se que ben bé podria haver estat una escena d'alguna pel·lícula com Love actually. De fet, recorden l'escena dels cartells de Keira Knightley? Doncs igual, però amb la Laura Rosel a la peixera, a l'estudi de Catalunya Ràdio, quan feia els matins...
Explica la periodista que quan feia el programa, cada matí passava pel carrer, a la mateixa hora, davant l'estudi, "un noi molt guapo". I van començar a mirar-se, un dia, i un altre, i un altre, i així cada dia. "Vam començar un joc, jo estava treballant, ell anava cap a la feina, però cada matí a la mateixa hora, jo el veia venir pel semàfor i passava pel davant". Fins i tot, la Laura es va atrevir a escriure-li un cartell, "vam començar a comunicar-nos a través del vidre de l'estudi de Catalunya Ràdio". Després d'un intercanvi de missatges, de preguntes, via cartells, a banda i banda del vidre, van acabar quedant. Una primera cita que va anar molt bé. I una segona cita, ja a casa d'ella, en un sopar...
"Les expectatives les havia posat totes jo", diu ella. "Però clar, quan vas coneixent una mica l'altra persona... era una persona molt allunyada del que és el meu entorn, de fora de Catalunya, amb unes idees polítiques molt diferents a les nostres... i el moment d'anar al llit... va ser molt desastre", admet.
Llàstima que ara RAC1 ha passat de la planta 15, amb vistes a Barcelona, a la planta 3, en un estudi tancat molt modern, però on no se sap si és de dia o de nit ni es veu ningú passant pel carrer... Ens quedarem amb les ganes que la Laura torni a tenir una cita després d'un intercanvi de cartells amb un desconegut que passi pel carrer, i així intentar que el que va acabar en desastre, ara acabés amb focs artificials...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!