Pedro Casablanc és un dels grans del cinema espanyol. L'intèrpret ha rebut nombrosos i merescudíssims premis al llarg de la seva carrera davant de càmeres, com el de la Unión de Actores, l'Ondas, el Sant Jordi, el Forqué, el Talía o l'Iris. Un actor que sempre que apareix en pantalla aporta veracitat, naturalitat i una presència descomunal, amb una mirada intensa i un hipnotisme que li surt per totes bandes. La seva llista de films i sèries on ha regalat el seu talent és de les que fa patxoca: Saben aquell, Dolor y gloria, Superlópez, El guardián invisible, Truman, Los años bárbaros, Días contados, Anatomía de un instante, Furia, Querer, Toy boy, Vida perfecta, Cuéntame cómo pasó, El ministerio del tiempo, Isabel, Hospital central, El comisario i tantes i tantes altres.
Un intèrpret que a banda del seu talent, és dels que paga molt la pena escoltar quan parla, quan es mulla, quan no es calla quan ha de dir a les coses pel seu nom. I ara, ha parlat d'un nom, d'un actor famosíssim, estrella del cinema, guanyador d'un Oscar i de qui no ha dit precisament coses boniques, sinó més aviat el contrari. A qui li ha fet un vestit a mida? A Adrien Brody. De l'actor, a qui hem vist a El pianista, The brutalist, Midnight in Paris, Peaky blinders, La delgada línea roja, El gran hotel Budapest, King Kong i moltes altres, ha parlat Casablanc en una conversa al pòdcast 'Cañas y barra', i tot i admetre que "admirava mucho a Brody", especialment després de veure la seva descomunal interpretació a El pianista, després li va caure als peus quan va treballar amb ell.
Casablanc i Brody van coincidir l'any 2008 a la pel·lícula Manolete, sobre el famós torero espanyol, i on també apareixia Penélope Cruz.
Explica Casablanc que "En cuanto trabajé con él se me cayeron todos... Se me cayó la admiración, se me fue al garete". Ja ho diuen, que de vegades és millor no conèixer els nostres ídols per no dur-nos una decepció. Fins i tot explica què va passar en una escena: "Teníamos un plano muy corto que estábamos los dos, y me empujaba para que no estuviera dentro del cuadro. Fíjate hasta que punto se puede ser miserable. Me empujaba literalmente para que yo no estuviera dentro del cuadro".
Hi ha hagut més gent que també li hagi fet pensar: 'Millor no haver treballat amb ells'? "Sí, sí. Pero como son españoles no los voy a nombrar".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!