Alberto Núñez-Feijóo ha acabat la primera votació i ha marxat a casa amb la cua entre les cames. La primera sessió d'investidura del candidat del PP va ser el que s'esperava, fallida. Un paripé on el gallec va concentrar els seus esforços en anar contra l'amnistia i va sortir escaldat. Les galetes a mà oberta anaven que volaven, per part de tothom, amb especial menció a les que li van dedicar Gabriel Rufián o l'exalcalde socialista de Valladolid, Óscar Puente, que va ser qui va sortir a parlar en lloc de Pedro Sánchez. Probablement, Feijóo encara té a la galta la marca del bolet dialèctic que va rebre al Congrés dels Diputats:

Dies abans, concentració pepera a la plaça Felipe II de Madrid perquè el candidat rebés l'escalf dels seus i es pensés que tenia la més mínima possibilitat de ser votat president. Molta bandereta rojigualda, molta bandereta del PP i molt de facherío i catalanofòbia indissimulada, com era d'esperar. Un míting on hi eren el mateix Feijóo, Mariano Rajoy, José María Aznar, Cuca Gamarra o Isabel Díaz Ayuso. Vaja, la plana major. El programa El Intermedio del Wyoming va anar cap allà i enmig d'aquell ambient tan tolerant i respectuós, la reportera es va trobar amb alguns personatges peculiars, per dir-ho suaument. El cas més paradigmàtic d'aquest odi a Catalunya o a Puigdemont el trobem en una senyora amb un mocador taronja al coll i ulleres de sol que va vomitar el que pensa de Catalunya. "¿A usted no le gustaría una supuesta ley de amnistías?", li pregunta la periodista. I ella, deixant anar tota la seva bilis, respon, primer, una imbecil·litat: "No queremos que Puigdemont nos quite la libertad". I després, una frase catalanòfoba: "No me gustan los catalanes nada"... 

 Ara resulta que els espanyols no són lliures per culpa de Puigdemont. Com diria un altre tolerant, aquell president del Congrés del PP, Federico Trillo, manda huevos.