Xavi Valls té la llengua molt desimbolta i la raó és doble: sempre ha estat un periodista abraonat, fet a la Masia del Departament d'Esports de TV3, on la gran majoria són homes amb aquest punt de seguretat en ells mateixos que pot derivar en fatxenderia. La frontera és fina. Valls afegeix ara una segona dada: té 65 anys, separat, amb un fill gran, i té el llum pagat. Si encara treballa és perquè li dona la gana. Podria haver-se jubilat com han fet tots els seus companys d'Esports amb la seva edat o fins i tot abans. Però segueix perquè dirigeix i presenta el gran programa d'Esports de TV3, la tertúlia diària de les onze de la nit: l'Onze. Un programa que va heretar de Francesc Garriga, una aposta diferent que no va agradar a Esports de TV3. Finalment, Garriga va marxar de corresponsal als EUA i el programa estrella d'Esports el va agafar un presentador estrella d'Esports: Xavi Valls. Se li agraeix que entri a totes les polèmiques, les esportives i les polítiques. A Twitter no calla i és un goig seguir-lo. A TV3 tampoc no calla i això li va costar un expedient disciplinari. Ara ha concedit una entrevista a Flaixbac on parla de tot.
Xavi Vall explica amb tot detall com va ser el seu infart, un atac de cor que gairebé el mata. I no per la mala vida. Ja ha deixat la nit barcelonina i fa tres nits a la natura en furgoneta cada setmana: "Des de fa 3 anys vaig en furgoneta. A la prehistòria sortia de festa a Luz de gas, enfilat a la part alta, camisa blanca, bronzejat. No sé ballar, jo era més d'estar a la barra. M'ho passava bé, l'amo d'aleshores el Fede Sardà ens feia un carnet especial pels habituals. Hi vaig anar fa poc i ha canviat força. Ens van fer anar al Sala B perquè hi havia molta criatura un dissabte a la nit. A la gent de la meva edat ens han condemnat als tardeos, sinó és un infanticidi. Ara he canviat i els dijous de matinada surto de TV3 i agafo la furgo cap a la Cerdanya, la Costa Brava... Vida de relaxament, tranquil·la. Fa un any i mig vaig tenir un infart a la furgoneta tornant de la Cerdanya. Em fotia un mal estrany sota el pit, a la boca de l'estómac. Anava a més. Entre Igualada i Vilafranca, camí de Sant Pere de Ribes on visc, vaig parar on vaig poder perquè pensava que no arribaria a casa. El dolor era insuportable i vaig trucar al 112. M'estava morint. Jo estava en males condicions per explicar on soc. l'ambulància volia dur-me a Vilafranca però em van veure greu i van trucar a una ambulància medicalitzada, cap a Igualada que hi ha helicòpter i des d'allà en helicòpter a Bellvitge. Jo estava vomitant pel dolor i vaig pensar que no me'n sortia. Als metges els vaig dir "Si no me'n surto no patiu", m'ho vaig prendre amb esportivitat. Pensava que tenia 64 anys i que alguns no hi arriben, que havia tingut una vida que està bé, que al meu fill li deixo una vida apanyadeta... Vaig patir per la mare, que va veure morir un altre fill, un germà meu va morir fa anys". El relat posa la pell de gallina.
Xavi Valls ja no té nòvia, o sí: la seva furgo: "A la furgo li demano tres coses: que hi càpiga dret sense tocar el sostre, que no hagi de muntar i desmuntar el llit cada vegada i que tingui vàter, ginyar com un senyor. La major part de les vegades vaig sol, ho prefereixo. Jo sé estar sol. No sé estar en parella. Estic millor sol. Encara treballo perquè encara m'ho passo molt bé treballant i si el Barça va bé el programa va bé. La idea és fer un any a TV3 més i plegar". Valls es jubilarà quan acabi aquesta temporada, el juliol de 2027. Si li diuen que s'assembla a El Chiringuito no li molesta, "la gent vol que l'entretinguis". Valls sap entretenir com a director d'un circ de tres pistes. Una mica a la contra del laportisme, però això sempre depèn de qui tria els tertulians: Xavi Valls. La pregunta que no li han sabut fer és qui heretarà l'Onze la temporada vinent quan Valls es jubili? Apuntin un nom: Òscar Pérez-Dolz.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!