Immanuel Kant no era precisament una estrella del rock, però poques persones han estat tan revolucionàries sense aixecar la veu. Des del seu despatx a Königsberg, aquest pensador alemany es va dedicar a dinamitar certeses alienes amb una idea molt simple i molt perillosa: ningú hauria de pensar per tu. Ni l'Església, ni l'Estat, ni la tradició, ni tan sols el professor més brillant de la sala.
I això tenia mèrit, perquè Kant venia d'una educació fèrria, religiosa i plena de normes. El fàcil hauria estat repetir el discurs après. Ell va fer just el contrari. Es va passar la vida insistint que la raó havia de alliberar-se de cotilles i que acceptar idees sense qüestionar-les era una forma elegant de mandra mental. Per a Kant, obeir sense pensar era còmode i profundament irresponsable
Pensar fa mal, però allibera
Kant defensava que pensar per un mateix no era un lema bonic, sinó un exercici incòmode. Exigeix esforç, dubtes i, de vegades, quedar-se sol. Per això la seva famosa crida a sortir de la “minoria d’edat intel·lectual” no era precisament una invitació amable. Bàsicament venia a dir: deixa d’amagar-te darrere del que diuen els altres i atreveix-te a usar el teu cap.
A les seves classes, aquest missatge era encara més clar. Detestava els alumnes que copiaven apunts com lloros. No volia oients passius, volia ments despertes. De fet, solia repetir que no ensenyava filosofia, sinó a filosofar. Si algú sortia de classe pensant el mateix que en entrar, alguna cosa havia fallat.
Contra els dogmes, vinguin d'on vinguin
Tot i que portava una vida metòdica fins a l'extrem —el seu famós passeig diari ja és una llegenda—, el seu pensament era tot menys rígid. Kant desconfiava de qualsevol veritat presentada com a intocable. Per a ell, els dogmes eren dreceres perilloses: t'estalvien pensar avui, però et hipotequen demà. Per això insistia que la raó havia de ser autònoma. No es tractava de negar-ho tot per sistema, sinó de sotmetre qualsevol idea al filtre crític. Religió, política, moral… res quedava fora de l'examen. I això, en la seva època, era gairebé un acte de rebel·lia silenciosa.
Kant també creia que el coneixement no s'havia de compartimentar. Impartia matemàtiques, ciències, ètica i filosofia perquè entenia el pensament com un tot. Pensar bé implicava mirar el món des de molts angles, no tancar-se en una sola veritat còmoda. Així doncs, el seu missatge continua sent incòmodament actual: pensar per un mateix no et garanteix aplaudiments, però sí llibertat. I Kant ho va deixar clar fa segles: qui renuncia a usar la seva raó, entrega alguna cosa molt més valuosa que una opinió. Entrega la seva autonomia.