La muntanya de Montserrat és un lloc de culte religiós, la muntanya màgica de Barcelona, a uns 60 quilòmetres. Sempre ha estat envoltada per un halo de misteri. Per exemple, Luis José Grifol, un empresari català, va compartir un albirament d'ovnis. Durant anys acudia a l'esplanada on va dir veure l'objecte no identificable el dia 11 de tots els mesos. Són moltes les llegendes que es coneixen d'aquesta muntanya. Es parla del famós Sant Greal, el calze sagrat de l'Últim Sopar, que podria romandre ocult entre les seves formacions impossibles.
Cal retrocedir fins al segle XIII per entendre aquesta llegenda. Es parlava d'unes rutes secretes que arribaven fins a aquest trofeu. Va ser Wolfram von Eschenbach qui va promulgar aquesta història per tot el món a través del seu poema. No s'indicava la ubicació exacta però molts la van vincular amb Montserrat. Ell parlava de Montsalvat, i l'enciclopèdia britànica de 1911 va confirmar que es tractava de la muntanya de Montserrat.
Himmler va escalar Montserrat a la recerca del Sant Greal
El 23 d'octubre de 1940, Montserrat va viure un d'aquells episodis que semblen inventats però que la història confirma amb precisió inquietant. Heinrich Himmler, cap de les temudes SS i un dels homes més poderosos del règim nazi, va pujar la muntanya catalana amb una intenció tan disparatada com real: trobar el Sant Greal. Creia, o fingia creure, que en algun racó del monestir s'amagava la relíquia més cobejada del cristianisme. No va viatjar per fe, sinó per obsessió esotèrica.
Himmler estava convençut que certs objectes sagrats atorgaven poder absolut. El seu projecte, impulsat des de l'organització Ahnenerbe —aquesta barreja d'arqueologia pseudocientífica, propaganda i misticisme pagà— buscava rastres de relíquies capaces de garantir la supremacia eterna del Tercer Reich. En aquesta missió delirant, el Grial era la joia suprema: la promesa d'immortalitat, l'amulet definitiu per a un règim que somiava amb perdurar mil anys.
Els ideòlegs nazis creien haver trobat una pista definitiva en una interpretació forçada del Virolai. Aquell vers sobre “la font mística de l’aigua de la vida” el van prendre literalment com una referència al calze sagrat. Si a això se sumava la identificació romàntica entre Montsalvat —la pàtria llegendària del Grial— i la silueta inconfusible de Montserrat, el viatge semblava justificat per a ells. Encara que només fos un miratge.
La visita, tal com es conserva en els testimonis, devia ser un xoc entre dos mons. Himmler, altiu i rígid, va ser rebut per un sol monjo capaç de dialogar amb ell: el pare Andreu Ripoll. Entre tots dos es va desenvolupar una conversa tensa. El jerarca nazi exigia documents, proves, qualsevol indici que la muntanya amagava el Grial. Ripoll, serè, li repetia que a Montserrat no hi guardaven res semblant
La impaciència del visitant va esclatar amb una frase que encara es recorda:
“Com és possible? A Alemanya tothom sap que Montserrat és la muntanya del Sant Greal.”
Els monjos, intentant reconduir la situació, li van mostrar la Moreneta. Li van proposar besar-la, com fan els fidels. Himmler s'hi va negar de seguida, incòmode davant qualsevol gest religiós que escapés al seu propi imaginari.
I així, sense relíquies, sense revelacions i sense la peça mística que buscava obsessivament, va abandonar el monestir. Montserrat, silenciosa i impenetrable com sempre, va tornar a tancar els seus secrets. I la