Perplexitat pel que ha fet Alfred Rodríguez Picó a la platja d'Arenys de Mar, amb la gent mirant al·lucinada

Fa temps que els venim recomanant la secció Sembla mentida del programa de SER Catalunya Aquí Catalunya que dirigeix i presenta Marina Fernàndez. Una secció on tres VIPS comparteixen alguna història peculiar i increïble sobre el seu passat. Històries que... no totes són veritat. N'hi ha dues que sí ho són i una que és una trola com una casa de pagès. I recentment, qui ha passat per aquells micròfons per compartir les seves experiències han estat tres comunicadors de primera, el periodista Xavi Saisó, la presentadora Carolina Ferre i el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó.

Quedem-nos amb l'estimat home del temps. L'Alfred, a banda de parlar-nos de quin temps farà, de si plourà o no, de les borrasques o dels anticiclons, cosa que ha fet, i molt bé, tota la vida, és un tipus d'aquells que en diuen molt de la conya. Ell i el seu cosí, amb qui es porta de meravella, i que a banda de família, són molt amics. I un dia d'estiu del mes d'agost de fa molts anys, un diumenge, per ser més exactes, d'aquells de molt de sol, moltíssima xafogor i calor, van decidir anar a la platja d'Arenys de Mar, on no cabia ni una persona més. Però no van anar allà a prendre el sol i a remullar-se en banyador. No. Més aviat va ser una experiència ben diferent, una conya que van fer per veure la reacció dels banyistes que hi havia allà anxovats.

Explica en Picó que ell anava amb una càmera i que ell va aparèixer des de la part alta de la platja, al mig de la gent, "amb el meu cosí amagat amb una càmera, perquè no se'l veiés". I com va aparèixer ell? Com anava en Picó quan va irrompre a la platja d'Arenys de Mar? "Jo anava vestit com si anés a fer l'Aneto al mes de gener: passamuntanyes, un anorac, jerseis gruixuts, botes amb grampons, un piolet... Caminant entre la gent com podia, passant molta calor. Quan vaig arribar on trencaven les onades, m'hi vaig llançar tot vestit com anava"... Evidentment, tots els banyistes van al·lucinar. "Jo ja era conegut, ja sortia per la tele, fa anys d'això. Anàvem al cotxe amb quatre amics, al maleter tenia tot l'equipament, i on aparcaven els cotxes ningú em veia", recorda. "En aquella època feia muntanya. Pesava tot molt, vaig entrar i sortir amb el meu propi peu. La cara no se'm veia, no se'm reconeixia. Només se'm veien els ulls, perquè no portava ulleres per la neu".

No va ser l'única vegada que ell i el seu cosí van fer de les seves, o si més no, que el seu cosí, gran amant de gravar-ho tot, anava càmera en mà enregistrant tot el que feia l'Alfred. Recorda el meteoròleg una altra vegada en que anaven tots dos junts, el seu cosí sense deixar anar la càmera, a Milà. Explica l'Alfred que a ell li agradava molt imitar que queia, se li donava bé simular que es fotia de lloros, i recorda com "l'any 1984 estàvem a Milà i ell té una filmació de jo caient per totes les escales de la Catedral de Milà". Un Picó que acaba avisant que "les coses que hem fet el meu cosí i jo! Si us expliqués...!". Volem més aventures i desventures dels cosins Picó.