Eduard Fernández és un dels noms més importants del món de la interpretació, i així ho ha demostrat aquest últim any després dels seus papers a pel·lícules molt premiades com El 47 i Marco. El seu treball interpretatiu es va premiar en moltes de les gales del cinema espanyol, i en una d'elles, la nit dels Goya, li va entregar el premi a Millor Actor Protagonista la seva filla Greta Fernández, la nineta dels seus ulls que justament és actriu gràcies al seu pare i la passió que sent per la seva professió. Ara, la seva única filla, ha anat construint una gran trajectòria com a actriu en diferents projectes i pel·lícules, i està a punt de volar fins a Alemanya, on començarà el rodatge en alemany d'un nou projecte on, de nou, la veurem brillar. Abans, però, ha passat pel plató de La Turra, el pòdcast de 3Cat presentat per Alba Riera, amiga seva, amb qui ha parlat de la relació amb el seu pare com mai ho havia fet abans.
El nou capítol de La Turra anava dedicat a les relacions entre pares i filles, i els anomenats daddy issues que molta gent ha patit arran del seu vincle paternal. La convidada final d'aquest programa, era Greta Fernández, per a molts una nepobabie, coneguda per alguns com "la filla de...", una etiqueta que l'actriu menciona durant l'entrevista i que, com en totes les feines, té privilegis i complexos. Greta Fernández parla obertament de la figura del seu pare, l'encarregat de fer-la tocar peus a terra en moltes ocasions, ha narrat que el millor consell que li ha donat el seu pare és que "res és tan important" En la conversa entre amigues des del sofà del programa, Alba Riera, li pregunta per una de les entrevistes que més ha marcat la carrera del seu pare, quan va explicar obertament la seva addicció a l'alcohol.
Unes declaracions d'Eduard Fernández que van tenir moltíssima repercussió, i que, Greta Fernández, va viure així darrere de càmeres: "Aquesta entrevista va ser l'endemà dels Goya, que era un dia emocional, perquè els Goya va ser molt bonic, jo li vaig entregar el premi al meu pare. Jo era molt conscient que el dia següent sortia aquesta entrevista, i de fet, d'aquesta entrevista hem parlat molt el meu pare i jo, i m'ha demanat permís, molts cops, amb el Jordi també hem parlat i ha sigut molt bonic, i m'he sentit molt part de tot això. M'ha semblat molt valent que ho expliqui, tampoc va ser un moment fàcil per mi que no ho expliqués, perquè va ser una època que tant ell com jo estàvem nominats als Goya i a molts premis, i no es podia dir on estava el meu pare. No podia assistir a les gales, i van ser unes nominacions... Primera nominació dels Goya per mi, una mica amarga, va ser una època complicada, ho vaig passar molt malament, vaig tenir molta exposició, va ser el moment de més exposició a la meva carrera, llavors no va ser fàcil" confessava l'actriu amb les llàgrimes als ulls. Aquí el fragment complet de la conversa sobre el seu pare:
Eduard Fernández va preguntar-li a la seva filla en diverses ocasions si li semblava bé que parlés de la seva addicció públicament, però Greta mai ho va dubtar: "De seguida ho tinc clar. M'ho pregunta tantes vegades perquè li fa por que em faci mal, jo no crec que li fes por que la gent parles d'això, perquè jo al final amb la gent més propera parlo molt del que em passa, i això ha sigut una cosa molt important de la meva vida i tota la meva gent ho sabia de feia molt de temps. No em feia por el que pensés la gent, sí que és veritat que he vist alguns titulars que he dit uf, quin ensurt... Però, això no em feia tanta por, jo crec que és per cuidar-me, i em cuida molt, i té molta culpa, els addictes tenen molta culpa, és un dels temes que treballa més en els centres d'addicció. A mi també m'ha anat molt bé, he entès moltes coses, se sap molt poc de l'addicció, jo sento que aquests últims anys que ho he tingut tan a prop ho he parlat molt" L'actriu es posa a plorar i toca la fibra de qualsevol persona que estigui mirant l'entrevista, i més després d'escoltar aquesta resposta.
L'addició del seu pare ha estat un dels moments més complicats de la seva vida, però que ha acabat amb una admiració immensa de filla a pare, un camí que no ha estat gens fàcil i el recorda així: "L'he acabat admirant més, però he estat molt enfadada, i també he estat una mica sola, ser filla única en aquests moments... Voldries molt tenir una germana, o un germà, i jo he volgut tenir uns germans, en els últims anys de la meva vida, també era una cosa molt delicada per la meva mare, els meus pares es van separar, tot això ha passat després, no va ser fàcil lidiar amb una separació, amb tots els dolors que té cadascun, un ha d'aprendre a posar distància entre el que li passava a ell i el que em passava a mi"
Greta Fernández ha heretat el talent pel seu pare, i una sensibilitat inigualable a l'hora de parlar de les seves llums i les ombres. Fantàstica.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!