Els germans Roca es mullen i confessen quin xef triarien perquè els cuinés l'últim sopar abans de morir

Una de les coses més boniques del món de la gastronomia, l'alta cuina i els xefs del país, és que sembla haver-hi molt bon rotllo entre tots ells, molt de respecte, molta veneració i molt de feeling. És el que té que la majoria de cuiners catalans i espanyols es coneguin des de fa segles, i fins i tot, que molts hagin treballat junts en alguns moments de les seves vides. Amb algunes excepcions, com el que es va veure a Gènesi de TV3, amb les disparitats de criteri i confrontacions entre Ferran Adrià i Santi Santamaria, el més habitual és un agraïment permanent, per exemple, el que té el gran Oriol Castro del 'Disfrutar' pel Ferran, després d'haver començat a les cuines d'elBulli, al costat de l'Albert Adrià. I uns altres de qui tothom, absolutament tothom, es desfà en elogis i diu paraules boniques són els germans Roca.

Tres tipus que a més de ser els millors en la seva feina, són tres persones extraordinàries, bona gent i sempre disposats a ajudar i amb un somriure a la cara. El Joan, el Pitu i el Jordi, i el seu 'El celler de Can Roca' són coneguts i reverenciats a tot el món. Escollit dues vegades com al millor restaurant del món, han guanyat premis a tot arreu, i les creacions del Joan i el Jordi a les postres, i la tasca del Josep com a sommelier són reconegudes a tot el món. Tres homes que per motius professionals, i de plaer, han menjat a molts llocs prestigiosos. Tres xefs que han degustat els plats que han preparat altres col·legues, tres cuiners que han anat a casa d'altres xefs i han tastat les delícies que han fet altres cuiners amb estrella Michelin, com ells.

Però ara, el Marc Giró ha posat en un compromís els tres germans Roca. Un compromís on s'han mullat sense problemes i on han triat. El presentador català de Cara al show a La Sexta els ha entrevistat i en un moment de la conversa els ha plantejat un joc. Una tria entre diferents xefs de renom per escollir amb quin d'ells es quedarien perquè els preparés l'últim sopar, 'La última cena' abans de passar a l'altre barri. Giró els hi ha anat mostrant diferents imatges de companys de professió molt prestigiosos del país i els tres, consecutivament, una tria cadascun, s'han hagut d'anar mullant. Dabiz Muñoz, Martín Berasategi, ("¿No puede ser un cuatro manos?, pregunta Joan Roca. "No, no, no: nada de guarradas", respon ràpidament Giró), Juan Mari Arzak, Jordi Cruz, Karlos Argiñano, Carme Ruscalleda, Ferran Adrià...

"Pensad en que es la última cena, en qué te sienta bien para morirte luego, ¿eh? Que luego irse toda la eternidad con pesadez o eructando, con gases...", diu sorneguer Marc Giró. I ells, rumiant, però mullant-se en tot moment. Difícil triar entre tants xefs meravellosos ("La gamba de Sant Pol me gusta mucho, pero me quedo con los chipirones de Juan Mari"), diu el Pitu Roca quan li posen la diatriba del xef basc o la Ruscalleda. Amb qui s'han quedat finalment, quan ha arribat l'últim 'duel' i un dels duelistes era ni més ni menys que Ferran Adrià? Amb la persona que va mostrar el Marc en darrera instància. Una persona que quan la van veure, els tres germans Roca no van tenir cap mena de dubte: "¿Ferran Adrià o Montserrat Fontané, la madre de los hermanos Roca?", anuncia el Marc. I el Josep: "Montserrat Fontané, sempre", diu, amb el Joan i el Jordi, que també s'hi afegeixen a la tria, de manera rotunda.

I és que no hi ha res com una mare i els àpats que ens preparen les mares. I en el seu cas, sempre ho han dit, tot el que han après o van començar a aprendre veient cuinar la seva mare. Joan, Josep, Jordi i Montserrat, meravellosos.  Orgull de mare, orgull de fills.