Agnès Marquès presenta La gent normal, el programa de TV3 on diverses persones parlen sobre un fet de la seva vida que s’allunya dels cànons habituals, d’allò “normal”.

Aquest dimarts el programa ha batut el seu rècord de la temporada (8,4% de share i 195.000 espectadors), parlant sobre les maneres de viure l’amor, on la parella i el sexe hi han estat molt presents.

A la taula, quatre persones, cadascuna representant distintes formes d’amor.

El poliamor

Una de les formes d'estimar que més contrasta amb allò “socialment acceptat” és el poliamor. Irune Quevedo té un marit i tres fills, però això no l’impedeix tenir altres parelles. De fet, ella en té una, i el seu marit una altra. I tots quatre, amb els seus fills, s’ajunten normalment. “Tenim molt bona relació”, explica, i és que Quevedo defineix el poliamor com a la “capacitat de tenir diverses relacions alhora, de manera ètica i consensuada amb el coneixement de tots els implicats”. No és només sexe, sinó que "també hi ha emocions, vacances i vivències”.

Els ‘swingers’

Entre les noves formes d’amor, també hi ha els swingers, és a dir, les persones que fan intercanvis de parella. El Jordi Montañés n’ha estat el màxim exponent, en un programa on també hi ha aparegut la seva dona, l'Imma Tomàs. Tots dos, amb fills adolescents, asseguren estimar-se, i malgrat tenir relacions extra-matrimonials -que presencien mútuament- diuen que “el millor sexe el tens a casa”.

Solters per vocació

De la seva banda, l’escriptora Llucia Ramis s’ha erigit com a la “soltera per vocació”. “No vull un home de definitiu, vull anar canviant”, fet que, assegura, xoca amb la mentalitat de molta gent. “Als que no volem parella estable ens veuen com a immadurs”, sentencia.

L’amor de tota la vida

Tancant la taula, l’actor Lluís Marco, com a màxim exponent de la parella convencional. Més de 40 anys amb la seva dona, i confessa seguir-ne enamorat, malgrat haver passat crisis i fins i tot separacions.

A La gent normal també hi ha intervingut el sexòleg Ignasi Puig Rodas, que ha defensat que la parella és com un “tamboret de tres potes”: convivència, afinitat intel·lectual i sexe. Si alguna d’aquestes falla estrepitosament, no serà fàcil que la parella pugui sobreviure.