Pocs jugadors hi ha tant culers com Gavi. L'andalús viu els colors blaugrana des que va arribar de Los Palacios i va començar a jugar a les categories inferiors del Barça. Ell, juntament amb Lamine Yamal, Pau Cubarsí o Fermín, representen la nova fornada de cracs que són culers des de petits, d'aquí que ara que són jugadors del primer equip, viuen els colors com el que són, com seguidors, com fans, com aficionats del Barça de tota la vida. Però, és clar, en el seu cas, ell, que és un jugador apassionat, de sang calenta, que ho deixa tot damunt la gespa, que és tot entrega, ho viu tot al màxim. També la seva passió pel seu club, pels seus colors, pel seu Barça. Com s'acostuma a dir, Gavi, sempre al meu equip.
Un Gavi que sempre que pot, demostra l'amor que li té a aquests colors. Poques coses hi ha al món per les quals es desvisqui: el Barça, la seva família, la seva gent... i el seu adorat gos. El jugador, que recentment ja ha abandonat els cabells colors rosa que ha lluït les darreres setmanes, ha protagonitzat la portada de la revista Men's Health, un darrer número amb la portada també d'aquest color i Gavi amb el tors nu, obrint-se als lectors: ""Ahora siento más presión que con 17 años. Siempre he sido un chico con mentalidad, la cabeza bien puesta, que sabe lo que quiere". No cal que ho juri. Només cal veure com ho dona tot quan surt a la gespa, com se les té sovint amb els rivals, com lluita per cada pilota, com es llença al terra a rematar amb el cap, tot i que la pilota estigui a peu de gespa i com mossega, figuradament, quan defensa la samarreta del Barça.
"En la victoria y en la derrota, te quiero, Barça!!", escrivia en aquesta publicació. I a qui també s'estima amb bogeria és, com dèiem, al seu gos. En l'esmentada publicació li preguntem per com és ell quan torna a casa després de jugar o d'un entrenament, "¿Qué hace Gavi cuando es Pablo y vuelve a casa a por melocotones?", quan no és el jugador del Barça i és només ell. I ell respon que "ahora mismo, con 22 años, estoy todo el día en casa. La verdad". Bé, tot el dia, tot el dia, no. De tant en tant, surt de casa. A fer què? A passejar el seu gos perquè faci les seves necessitats. Un animal que té un nom que li escau a la perfecció, li que como anillo al dedo. Per què? Perquè li ha posat un nom que remet a algú que era igual d'apassionat, que ho donava tot per allò en el que creia, que no defallia per molts pals que rebés, i que un bèstia, afectuosament parlant. Com Gavi. "Tengo un perro. Se llama Conan, y salgo a pasearle, no lo tengo todo el día en casa".
"Lo saco a pasear y así paso tiempo con él", diu el jugador. Un gos, doncs, a qui Gavi ha batejat amb el com del famós personatge de còmic, 'Conan, el bárbaro', a qui després va donar vida al cinema Arnold Schwarzenegger. Un nom molt ben triat per ser el gos d'un jugador com Gavi, un 'Conan' damunt la gespa.
Gavi i Conan, meravellosos.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!