No ha pogut ser i Carlos Alcaraz no ha pogut aconseguir el seu sisè torneig de Grand Slam. Després de cinc finals i cinc victòries, el tenista d'El Palmar ha sucumbit a la sisena final davant el número 1 del món, Jannik Sinner, a la final de Wimbledon. El jugador murcià i l'italià tornaven a veure's les cares després d'un dels millors partits de la història fa uns mesos, quan a la final de Roland Garros, Alcaraz va remuntar dos sets a zero en contra i va salvar tres pilotes de partit, un 0-40 al quart set, amb 3 a 5 a favor de Sinner. Aquest diumenge, però, no hi ha hagut miracle, i tot i que el número 2 del món va guanyar el primer set, després va perdre els tres següents davant un jugador que de vegades, sembla una màquina inalterable. Resultat final: 4-6, 6-4, 6-4 i 6-4.
Un partit on, per moments, Alcaraz es va desesperar en no veure la manera de contrarestar el joc del seu oponent. De fet, en un moment del partit, des de la seva cadira, parlava desesperat amb el seu entrenador, Juan Carlos Ferrero: "Desde el fondo de la pista es mucho mejor que yo. Por lo menos esto (separant les mans per mostrar la diferència). Mucho mejor que yo". Després, ja en fred, si una cosa bona té Carlitos Alcaraz, una de les moltes virtuts que té el jugador, és que no li costa reconèixer quan el rival és millor que ell i el supera, i sempre es mostra disposat a aprendre dels errors i de les derrotes de cara al futur. Esportiu com n'hi ha pocs, "He hecho todo lo que he podido contra un tenista que ha hecho un partido increíble. Perder una final de Grand Slam siempre es jodido, pero hemos aprendido de aceptar las cosas como viene y sacar lo positivo. Nunca he sido de después de perder, apuntar las cosas que he hecho mal, pero hoy tengo las cosas tan claras que quizás me las apunte. Con derrotas como la de hoy también se forma un gran campeón". Chapeau.
Alcaraz sap guanyar, i sap perdre. Un tipus que s'ho curra i treballa, que felicita el rival quan és superior i que mirarà d'aprendre dels errors per no repetir-ho, tot i ser conscient que en l'esport, unes vegades es guanya i unes altres es perd... Com en política. Són molts els que han reaccionat a la derrota del murcià i han volgut enviar-li missatges d'ànim. Com precisament ha fet una política del PP, l'expresidenta del Senat i de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. "Quiero felicitar a Carlos Alcaraz por la inmensa deportividad con la que ha aceptado la derrota", tres mans aplaudint i moltes banderes espanyoles, que no faltin.
En veure-ho, però, ha rebut una de les bufetades més sonores que es recorden a xarxes dels darrers temps. Li ha dedicat Gabriel Rufián, i només ha necessitat tres paraules, que unides, han ressonat de manera demolidora: "No como tu", frase que acompanya amb una imatge de dues persones. De qui?: d'Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, els dos protagonistes del que es va conèixer com el Tamayazo, els dos membres dels PSOE que amb la seva espantá, sense aparèixer el dia que s'havia d'investir el socialista Rafael Simancas, impedint aquesta possibilitat i fent de retruc que hi hagués una repetició electoral que va afavorir qui? Esperanza Aguirre.
No como tú. https://t.co/mnQp3Fxp5x pic.twitter.com/6ZocjvOTWC
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) July 13, 2025
Insuperable. Un zasca brutal.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!