Gabriel Rufián és un dels polítics més coneguts de tot l'arc parlamentari. El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats té un seguit de característiques que el fan inconfusible: independentista català de família andalusa, assot de la dreta espanyolista i una capacitat discursiva i tuitaire que fa bullir la sang dels seus rivals ideològics. Quan pren la paraula no deixa ningú indiferent, cosa que no poden dir la majoria dels diputats de la càmera espanyola. Molts d'ells arriben al seu escó per passar el matí o la tarda. Ell no: t'agradi o no allò que defensa (o ataca), saps que la seva intervenció tindrà repercussió. I que més d'un sortirà calentet de l'hemicicle. 

Aquest 8 de febrer de 2022 és un dia molt especial per aquest home nascut a Santa Coloma de Gramenet: li toca bufar espelmes. Una xifra rodona i important: fa 40 anys. La celebració és més que merescuda, mirant el recorregut vital, personal i professional que l'ha portat fins aquí. Un camí que arrancava al cinturó roig de Barcelona en una família de profundes conviccions polítiques. El seus pares, l'Antonio i la Pepi, pertanyien a una organització comunista. I en Gabriel sempre els ha tingut molt presents, en tots els sentits. Va trigar, però, en aterrar al món polític, després de graduar-se en una diplomatura en Relacions Laborals a la UPF. El 2012 s'estrenava en aquest àmbit en entrar a l'univers de 'Súmate', una entitat independentista formada per castellanoparlants. 

gabriel rufian conferencia nacional ERC hospitalet 2018 - Carles Palacio

Gabriel Rufián / Carles Palacio

A partir d'allà la figura del republicà va anar creixent i creixent sense parar, entrant a formar part d'ERC i fins i tot de l'Assemblea Nacional de Catalunya. La resta de la història la coneixem tots, i continua escrivint-la avui en dia i, probablement, per molt anys més. El que potser no és tan conegut és com era aquell Gabriel a la infantesa, un nen que les cròniques diuen que era molt tímid i que no destacava per tot allò que l'ha fet famós: una capacitat oratòria extraordinària. Per això la fotografia que ha tret del seu arxiu personal commemorant una data tan especial resulta entendridora i molt representativa de l'home en el que s'ha convertit: un petitó que aixecava el puny esquerra sense complexos, com ha fet durant dècades. Per cert, celebra la data en els 4 idiomes oficials de l'estat. Tres d'ells, com tots sabem, són llengües demoníaques per als seues enemics. Per això encara té més valor. 

No és l'únic document infantil que trobem avui d'en Rufián, qui per cert és també pare d'una criatura a la que dedica tot el temps possible fora del Parlament. El digital Vanitatis ens ofereix una altra d'un gran valor documental. El retrat d'una generació en una zona molt determinada com la Santaco dels 90. Amb una samarreta imperi i una colla d'amics del barri, el diputat aixeca el dit a la càmera, potser demanant la paraula. Un gest que ha repetit tantes i tantes vegades, tot i que ara ja no li cal fer-ho: ara se li escolta, sí o sí.

Per molts anys, Rufián. Llarga vida, i molta canya. La que cantes cada dia.