El debut de la selecció al Mundial ha tornat a palesar que l'himne d'Espanya es canta a les grades amb un lo-lo-lo força patètic. Ningú s'ha pres seriosament que una llei posi lletra a l'himne i la proposta xarona de Marta Sánchez ha quedat només per als mítings de Ciutadans. Però una segona lletra malda per fer-se oficial, la que ha creat el compositor Alejandro Abad i que ha convençut perquè la canti a Francisco, que s'hi ha posat bé per la seva reconeguda espanyolitat. La lletra millora una mica la carrincloneria de la cantant afincada a Miami, cosa que no era massa difícil atès que Sánchez pretenia que a les grades es cantés: Rojo, amarillo, colores que brillan en mi corazon, y no pido perdón. La lletra en veu de Francisco sona així:
La veu engolada imitant Nino Bravo que caracteritza Francisco és igual d'impostada que la de Marta Sánchez i la lletra intenta afegir allò de la diversitat per acontentar els que creuen que no cal lletra. Per deixar clar que la diversitat es refereix al folklore però no al dret a decidir una estrofa diu "Juntos unidos", no fos cas. Recorda un eslògan del partit de Marta Sánchez, Ciutadans: Mejor unidos.
¡Canta España!
tus sueños y alegrías te acompañarán
a un bello amanecer.
¡Canta España!
Tus pueblos y tu historia te protegerán,
te harán siempre crecer.
Juntos unidos, un mismo latido,
un solo corazón que te amará hasta el fin. (Bis)
¡Canta España!
Tu esfuerzo y tus gentes, tu diversidad
son nuestra identidad.
¡Canta España!
Tus mares y tus tierras te resguardarán
con generosidad.
Juntos unidos, un mismo latido,
un solo corazón que te amará hasta el fin. (Bis)
EFE
Francisco ha dit que Espanya s'ha de treure els complexos i posar lletra a l'himne. Ha afegit que és una lletra "sense connotacions polítiques", cosa que no es creu ni ell. El que és universal és la música. La lletra no cal.