Seguim amb el repàs dels personatges de 'Plats Bruts', una sèrie que no se n'hauria d'haver anat mai de TV3. Tant de bo la recuperin, però no fa pinta. Han passat molts anys i, si comentàvem que l'Emma i en Pol Requena estan irreconeixibles, ni us imagineu l'Stasky. També cambrer, l'Stasky va aterrar a la sitcom com a relleu d'en Pau Durà (en Pol). Era el cambrer graciós del bar. Tots el recordem joveníssim, amb un tupé entre pintoresc i estrafolari i amb una gràcia paradoxal. Era un gran actor i segueix sent un gran actor. Això sí, sembla un altre. Manté el cabell, però nota la factura de l'edat. Són ja 46 anys, mitja vida.
Fent un cop d'ull al seu perfil d'Instagram, ens assabentem de totes les bonanoves que ens porta el Borja Espinosa (aquest és el seu nom real). Al camp, amb el fill, amb la dona, amb el gos, amb els amics, al teatre... L'antic Stasky s'ha refet: ja no és aquell noi rebel que sortia a la sitcom més seguida de Catalunya i que era un 'ligón'. Ara s'ha assentat, com ho acabarem fent tots tard o d'hora: té una qualitat de vida envejable. Compagina la seva vida professional amb la personal i això li permet ser un bon pare, una bona parella, un bon amic... Fa de tot i més, també es fa fotos sense roba al camp.
Aquest és un dels plaers més grans de la humanitat. Dutxar-se despilotat al camp. L'Stasky ho fa de meravella: a Catalunya, en català i amb aroma de vinyes del Baix Camp. No ho fa una sola vegada, ho fa cada cop que hi va allà, on deu tenir una casa d'estiueig o quelcom similar. Mireu aquests dos posts: a molts i moltes us agradaria ser una gota d'aigua de la manguera, oi? Bufoníssim.
Un cos d'escàndol.
La seva última obra
Ara Espinosa està amb el teatre. Moltes són les obres que ha protagonitzat, però la més recent és 'Immunitat', una paraula que s'ha posat molt de moda arran de la pandèmia de la COVID-19. Borja Espinosa, Anna Perelló, Mercè Pons, Òscar Muñoz, Javier Beltrán i Vicenta Ndongo són convocats per a participar en un mostreig demogràfic. Es busca millorar la gestió política en el cas de l'arribada de futures crisis. Aquestes persones són reunides en una sala, se'ls hi ha assignat una xifra i se'ls hi ha donat una caixeta amb dos polsadors: un de verd i l'altre de vermell. La intel·ligència artificial els hi preguntarà com volen actuar en cadascun dels casos que se'ls plantegi i aquestes persones hauran de votar si estan a favor o en contra. Totes les decisions, però, s'hauran de prendre per unanimitat, és a dir, tots i totes hauran de votar el mateix. La ràbia i la frustració aviat afloraran per tal de posar en perill el sistema democràtic que els hi planteja l'ordinador. La pressió, la necessitat i els nervis posaran a prova les seves habilitats per a fer-se entendre, per a convèncer, per a seduir o per a comprendre els demés.
Val la pena.
