Hi ha qui diu que als aeroports et trobes de tot. Gent que va, gent que ve, gent enamorada, gent que arriba amb el cor trencat, somriures davant una nova vida, tristors per continuar amb la mateixa vida de sempre... Una de les pel·lícules romàntiques més maques que s'han fet mai, Love actually, comença amb imatges d'un aeroport, i una veu en off que diu així: "Siempre que me siento pesimista por cómo está el mundo, pienso en la puerta de llegadas del aeropuerto de Heathrow. La opinión general da a entender que vivimos en un mundo de odio y egoísmo, pero yo no lo entiendo así... A mí me parece que el amor está en todas partes".

Potser l'amor és a tot arreu... menys a l'aeroport de Brussel·les. O potser allà també hi és, però veient la cara de José María Aznar, sembla tot el contrari. La opinión general da a entender que vivimos en un mundo de odio y egoísmo..., qui va escriure aquesta frase de guió probablement va veure-li el careto a l'expresident del Govern en una imatge que ha provocat la riota generalitzada a les xarxes. Qui s'ha topat amb ella, sense proposar-s'ho, ha estat el cofundador de Podemos, diputat al Parlament Europeu i responsable de la secretaria d'Europa de l'executiva nacional del partit, Miguel Urbán Crespo.

miguel urban

@miguel_urban_crespo

Urbán es trobava a l'aeroport de la capital belga i va aprofitar per fer-se una selfie amb una col·lega eurodiputada, María Eugenia Rodríguez Palop, quan, oh! sorpresa!, en veure com havien quedat va comprovar que en la foto hi havia un convidat inesperat. Una mena d'aparició de les coves d'Altamira, una persona amb una cara de vinagre que trencava la felicitat que desprenien els seus protagonistes en primer terme. Una cara inquietant, descrita pel mateix Urbán com "ves de fondo unos ojos que se te clavan y..."

aznar brusselles cara empipat

José María Aznar amb cara de pomes agres, com si estigués de ressaca o el simple fet de trepitjar terra belga el posés de mal humor. Si hi havia la niña de Rajoy, ell era el niño de la curva. La xarxa s'hi ha abonat massivament:

Hauríem de preguntar-li a Urbán si en arribar a casa i mirar-se al mirall del bany, va repetir tres vegades el seu nom en veu alta, "José Mª Aznar! José Mª Aznar! José Mª Aznar!..." i saber què va passar després... Patim per ell.