RAC1 va començar a funcionar l'1 de maig del 2000. Fa dies que l'emissora va celebrar en confinament i de manera especial aquest 20è aniversari. Només uns dies després d'aquella primera emissió, el 10 de maig d'aquell any, els oients van sentir narrar un partit per primera vegada qui ara s'ha convertit en la veu per excel·lència dels partits del Barça, Joan Maria Pou.
@fotlipou
El periodista català, des del primer dia a RAC1, celebra diumenge vint anys narrant partits del conjunt blaugrana. Vint anys on les ha viscudes de tots colors. Uns primers anys de travessia pel desert on no es guanyava un títol ni per casualitat fins als darrers, amb molts èxits a celebrar. O aquells primers títols amb Rikjaard i el mític "Eto'o, Eto'o, comment tu t'appelles? Je m'appelle Samuel". O l'època daurada de Guardiola i Messi, amb aquell 2 a 6 al Bernabéu o aquell "És Roma? És Roma, Pou!" entre ell i Roger Saperas amb el gol d'Iniesta a Stanford Bridge que posa la pell de gallina sempre que s'escolta. El millor dels molts que ha narrat, segons ell mateix:
Fitxat per Xavier Bosch quan tenia només 25 anyets, amb el temps, ell i la resta de companys d'El Barça juga a RAC1 han imprès a les seves transmissions un segell inconfusible, una manera molt particular i elogiada de fer ràdio. On és important el que passa damunt la gespa, però també fora d'ella, el que es crea entre Pou i la resta de l'equip, la sintonia que es genera. Fent servir un mot molt emprat per ell mateix, Pou ha tingut una conversa deliciosa amb Jordi Basté a El món a RAC1.
@fotlipou
I allà ha dit una de les claus de l'èxit: "el Basté va veure que les transmissions les havíem de convertir en un festival. Una fórmula coral de explicar-vos el partit i de teixir les relacions i complicitats entre l'equip i fent partícep d'això a l'oient".
RAC1
I un clar exemple d'això el trobem en l'origen del sobrenom o la frase amb la que tothom coneix en Pou, molts, cridant-li això quan el veuen pel carrer: Fot-li Pou! La frase d'inici que li deien Basté o Raül Llimós i ara Jaume Mullor o Xavi Puig just quan comença el partit del Barça. La que usa a les xarxes socials i a la seva pàgina web. La que ja ha passat a la història de les transmissions esportives d'aquest país. Una frase que tothom li pregunta d'on ve i que ell explica a nivell individual, però avui, per primer cop, a la ràdio: "Fot-li Pou! és una creació del Basté. Un bon dia ell em va dir: 'A partir d'ara et diré això'. Va ser ell qui s'ho va inventar". La curiositat no acaba aquí. Basté recull el guant i revela d'on li va venir la idea.
@fotlipou
"Ara estiraré del fil. Això és un homenatge radiofònic i un personal. El radiofònic és una mena de versió catalana del 'Dale Manolo', de la COPE o d'un estil de ràdio que també hem escoltat. Però també és un homenatge a mon pare". Explica Basté que ell reivindica el verb fotre: "quan anava al camp amb el meu pare i quan agafava la pilota el Charly Rexach o el Sotil de torn, ell sempre deia: 'Osti, fot-li! Fot-li! Fot-li!". Un emotiu record del pare de Basté. Com el que hi ha hagut per la Tatiana Sisquella, dona de Joan Maria Pou, que va morir de càncer el 2014.
@fotlipou
"La transmissió més dura que has fet", li diu Basté. Es refereix als partits que Pou va narrar el dia abans que ella morís i tres dies després, un Barça-Reial Societat i un Sevilla-Barça. Han posat un tall d'aquell dia, amb el periodista recordant la seva dona. "El moment més dur?", pregunta Basté. I Pou, amb la veu trencada: "Sí. Va ser horrorós. Em sap greu, eh? Però m'emociono". Una conversa que ha commogut els oients. I un desig final, però, ple d'optimisme: continuar fent el que fa després de 20 anys i seguir posant veu als partits del Barça. Esperem que tot això s'acabi aviat i els oients puguin tornar-lo a gaudir i a sentir en Pou fent el que més li agrada. Per 20 anys més.