La vida de Juan Pablo Escobar, avui conegut com Sebastián Marroquín, mai no va tenir res de normal. La seva infància no va estar feta de jocs, escola i amics del barri. Va estar feta de por, secrets i homes armats. Així ho recorda ell mateix quan resumeix el seu origen: va néixer a Medellín el 1977, a l'epicentre de l'imperi criminal més poderós del segle XX, el que dirigia el seu pare, Pablo Emilio Escobar Gaviria.
El relat apareix al seu còmic “Escobar, una educació criminal”, una obra on reconstrueix, sense filtres, com va ser créixer sent el fill de l'home que va controlar el 80% de la droga que entrava als Estats Units als anys 80. No ho fa des del morbositat, sinó des de la memòria. Des de la necessitat d'explicar per què la seva infància va ser esborrada abans de començar
Juan Pablo Escobar es va criar entre els sicaris del seu pare, Pablo Escobar
Ell mateix ho va explicar a A Vivir de la cadena SER: “No vaig tenir infància”. No jugava. No compartia pati amb altres nens. No coneixia l'espontaneïtat. Els seus dies transcorrien envoltat dels mateixos homes que el seu pare enviava a matar. “Els sicaris del meu pare eren les meves mainaderes”, afirma. Eren la seva companyia. La seva protecció. I alhora, el recordatori permanent del món al qual estava lligat sense voler-ho.
Quan Pablo Escobar va caure abatut el 2 de desembre de 1993, Juan Pablo tenia només 16 anys. Va ser aleshores quan va entendre que vivia al centre d'una guerra que ell no havia triat. El seu pare era ja una figura gairebé mitològica: el Zar de la cocaïna, multimilionari, temut, responsable d'atemptats, assassinats i massacres que van deixar més de 3.000 morts. La seva riquesa va arribar a ser tan descomunal que la revista Forbes el va col·locar entre els més rics del planeta.
Al seu llibre, el fill del cap narra l'origen de l'odi del seu pare cap a les elits colombianes. Un ressentiment construït des de la misèria i transformat en violència. Aquella ràbia el va portar a ordenar l'explosió d'un avió en ple vol i a dinamitar edificis sencers a Bogotà. Colòmbia va viure anys de terror sota la seva ombra.
Camí contrari al del seu pare
Però Juan Pablo va decidir no repetir la història. Amb el temps va demanar perdó públicament a les víctimes del seu pare. Es va definir com a pacifista. Es va formar com a arquitecte, es va convertir en escriptor i avui col·labora amb institucions i organitzacions que treballen per prevenir la violència i les addiccions. Parlar en veu alta, diu, és la seva manera de “espantar els fantasmes”.
També és pare. I amb el seu fill de 12 anys ha triat la transparència absoluta. “Li vaig explicar que el seu avi va ser un terrorista, un narcotraficant i un segrestador”, explica. Vol que la veritat arribi neta, sense mitificacions. Sense el glamur que tantes vegades envolta el nom d'Escobar.