Eufòria és la gran aposta del trimestre de TV3, l'únic gran format de la cadena que s'emet en directe, a prime time, amb gran pressupost i no amb un sinó dos presentadors estrella: Miki Núñez i Marta Torné. L'últim programa amb la primera semifinal va enfilar-se a un bon 13,3% d'audiència però eclipsat pel lideratge de l'estrena a Antena 3 de la temporada tretze de Tu cara me suena: 19,9%. Són dos grans programes musicals fets a Catalunya, però a Catalunya agrada més Tu cara me suena que Eufòria. No és pel desgast del pas del temps, Eufòria porta 4 temporades i TCMS 13. Hi ha un mèrit de fer Eufòria i és que cada setmana l'equip ha d'inventar-se tots els números musicals: el vestuari, l'escenografia, la il·luminació i la coreografia. Tot és nou a cada número. En canvi TCMS només ha d'imitar exactament el número de referència, i copiar-ho tot de l'artista famós imitat: com vesteix, balla, s'il·lumina o els elements escènics.
Per la semifinal una de les concursants, Tura, va haver de versionar una cançó de la banda menorquina Ja t'ho diré. Òbviament, no copiava Cris Juanico, ni l'imitava ni tenien un videoclip de la cançó per guiar-se. Així que l'equip d'Eufòria ha de partir de zero i decidir com vestir Tura, il·luminar-la i posar elements a l'escenari. A Tina la van vestir de blanc total, la van plantar en un escenari totalment fos només il·luminat per un focus blanc que feia un efecte de forma triangular i sortint fum per donar una imatge de boira. El problema és que és exactament el mateix que va inventar-se una artista catalana, Maria Arnal. Aquesta badalonina ha denunciat Eufòria per plagi al seu Instagram. Per comprovar les similituds, aquesta és Tina i després el número similar de Maria Arnal:
Maria Arnal ha estat molt dura amb Eufòria de la productora Vernada: "Eufòria, estaria molt bé referencial els artistes que copieu. Gràcies a totes les persones que m'heu escrit avisant-me. Increïble que un programa d'una televisió pública que pretén formar artistes del món de la música es dediqui a plagiar artistes que ens dediquem al món de la música. Eufòria es veu com un programa que impulsa talent emergent, però el talent emergent no neix del no-res. Neix d'un ecosistema de creadors i creadores que fa anys que investiguen, arriscant, construint llenguatges visuals nous. Si aquest ecosistema no es respecta ni se cita el programa no impulsa res, només extreu. La TV pública hauria de ser diferent. Hauria de tenir la consciència que sovint el sector privat no té. Hauria d'entendre que reconèixer les fonts no és una cortesia, és una responsabilitat cultural". Maria Arnal s'hauria conformat si el programa hagués dit que s'han inspirat en la seva performance per l'actuació de Tura, però això Eufòria no ho fa mai.
Eufòria torna a ser acusada de plagi, i l'anterior acusació està als tribunals, va ser Josep Maria Mainat creador del format Operación triunfo qui va primer acusar de plagi el format Eufòria i després portar-ho als tribunals. Ara és una acusació no legal sinó de reclamar l'autoria del que és propi. No cal entrar si les similituds del que va crear Maria Arnal i el que van fer amb Tura divendres passat s'assemblen molt o poc. Això ho haurien de decidir els tribunals si hi hagués denúncia. Però la polèmica deixa clares dues coses: que no és fàcil inventar-se du números per setmana del no-res i que si algú s'inspira en una actuació que ha vist, se cita. Per dignitat, sentit comú. Plagiar una propietat intel·lectual és robar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!