Al llarg de la història, Barcelona s’ha anat transformant i modernitzant a través de grans esdeveniments puntuals. La ciutat, que decidirà a les urnes el pròxim 26 de maig qui la governarà els propers anys, podria acollir Eurovisió o algun dels concursos menors de la marca. Just quan la cursa electoral acaba de començar, Junts per Catalunya, Esquerra i PSC defensen a El Nacional la celebració del festival a la capital catalana abans de 2023, Barcelona és Capital s’ho mira amb cert recel i la CUP ho rebutja directament. Barcelona en Comú, el Partit Popular i Ciutadans no han volgut mullar-se en aquesta qüestió que ja es contempla introduir a l’estratègia municipal dels següents quatre anys, una iniciativa que costaria a l’Ajuntament i la televisió pública del país entre 13 i 45 milions d’euros, però que generaria un benefici de fins a 100 milions.

Organitzar Eurovisió és una oportunitat única, no només per aconseguir ingressos si la inversió és prou ajustada, també per ser reconeguts al món. És el cas de Lisboa l’any passat, que va voler donar una lliçó d’austeritat gastant 20 milions d’euros en el certamen i en va recuperar 80. Però, no totes les edicions han sigut flors i violes: Ucraïna va quedar-se sense radiotelevisió pública el 2017 perquè la competició es va cruspir tot el pressupost de la corporació; el consistori de Copenhaguen va haver de plegar després de demanar un préstec per pagar l’espectacle de 2014; i Azerbaidjan va vulnerar els drets humans el 2012 desallotjant il·legalment milers de famílies per aixecar el recinte eurovisiu d’aquell any. Així és que la fase de preproducció és crucial pel desenvolupament del festival i fer una definició equivocada pot provocar que el certamen passi de ser un negoci a un problema.

“Treballarem per ser la seu d’Eurovisió”

“Si governem a l’Ajuntament, treballarem perquè Barcelona sigui la seu d’Eurovisió i atendrem les peticions que puguin sorgir des de la Unió Europea de Radiodifusió i dels seus associats, sigui Televisió Espanyola o bé Televisió de Catalunya quan s’integri en l’organització”, assegura a El Nacional Junts per Catalunya a Barcelona. La formació liderada pel tàndem Forn-Artadi, que pretén recuperar la batllia i a batre Colau, afegeix: “L’època dels grans esdeveniments puntuals va posar Barcelona en el mapa del món, però aquesta etapa ha quedat enrere i, ara, la ciutat comtal necessita evolucionar cada dia, no només cada 30 anys, amb una estratègia que la torni a fer vibrant i la mantingui al circuit de les metròpolis que són un referent internacional projectant cultura, progrés i benestar a través de celebracions d’àmbit i ressò mundial com ho són els concursos d’Eurovisió”.

En la mateixa línia, Esquerra, que aspira a revalidar els seus resultats històrics de les generals en les municipals, destaca: “Eurovisió és, en bona mesura, un espectacle televisiu associat als valors de llibertat i diversitat sexual i de gènere i, per tercer any consecutiu, celebrem que un cantant català representi a l’Estat espanyol en el festival, en aquest cas, amb una cançó composta per un grup d’èxit del nostre país com La Pegatina”. A més, la candidatura de Maragall, de moment, guanyadora en la majoria dels sondejos, subscriu: “Esdeveniments com Eurovisió tenen un evident impacte positiu per a les ciutats que decideixen organitzar-ho, especialment, en el sector de la restauració, el comerç, l’allotjament o el transport públic i, en concret, si Catalunya hi participés i guanyés, Barcelona com a capital de la República podria acollir el certamen sense cap mena de dubte”.

Pel que fa al PSC, qui va governar Barcelona des de 1979 fins el 2011 ha trencat el seu silenci sobre Eurovisió. “Es tracta d’un espai de gran repercussió mediàtica i resulta una magnífica oportunitat per a la ciutat organitzadora de mostrar-se al món”, diu l’alcaldable Collboni, que confirma: “Si Espanya guanya el festival o té l’ocasió d’organitzar algun dels concursos menors de la marca, Barcelona està preparada per ser-ne la seu, i de ben segur que hi acabarà venint perquè és impossible trobar una ciutat més acollidora i capacitada que la nostra”. En qualsevol cas, el cap de llista socialista, condiciona l’acollida d’aquest esdeveniment: “La promoció de la ciutat s’ha de fer amb col·laboració públic-privada i amb projecció metropolitana per atraure un turisme de qualitat i respectuós amb l’espai públic i la convivència”.

Crítiques des de Barcelona és Capital i la CUP

Barcelona és Capital, la llista independentista sorgida íntegrament d’unes primàries on hi van participar més de 10.000 persones, rebutja Eurovisió en termes econòmics i turístics: “La ciutat està prou amortitzada d’aquest tipus d’esdeveniments que, tal com arriben, se’n van sense deixar-hi res”. A més, la formació encapçalada per Jordi Graupera vaticina: “Si Espanya guanya el festival, Televisió Espanyola faria del certamen un projecte uniformitzador on Barcelona es conceptualitzaria com una capital de província, l’Estat mostraria la seva cara més amable sense tenir en compte la idiosincràsia catalana i no tindria cap impacte sobre el model productiu”. Tanmateix, els independentistes desacomplexats avancen: “Sense menystenir la cultura pop, consideraríem els concursos menors d’Eurovisió perquè poden tenir una conseqüència més enllà que els hotels estiguin plens”.

Al seu torn, la CUP-Capgirem Barcelona és taxativa: “Eurovisió fomenta un tipus de cultura que respon als interessos de la indústria comercial, de la lògica de mercats, fent d’aquesta un producte, i no és més que una campanya de màrqueting d’abast internacional per vendre estils de vida o maneres de vestir que només fomenten el consumisme”. L’esquerra assembleària, que enguany pot sentir-se representada en el festival per la proposta d’Islàndia amb el grup Hatari –una cançó amb un missatge manifestament anticapitalista i a favor de Palestina que ha arribat a orelles del reelegit primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, assegura: “El fet que Eurovisió se celebri a Israel, que és un Estat colonialista, racista i genocida, descriu encara millor què és el certamen i, en qualsevol cas, Barcelona hauria de boicotejar l’edició d’aquest any”.