Com a bon amant de la música, i així ho haurà de complaure fins al pròxim mes de Maig, l’alcalde de Tel Aviv, Ron Huldai, va rebre ahir a la seva ciutat a totes les delegacions d’Eurovisió. I no ho va fer amb els braços oberts, sinó com a un autèntic flautista de Hamelin, tocant en directe el Te Deum de Carpentier, himne oficial d’Eurovisió.

Sens dubte, una manera còmica per iniciar el compte enrere de 4 mesos, abans no es celebri el festival a casa seva, per a treure’s de la butxaca, com per art de màgia, una flauta dolça per tocar-la en directe. Huldai, d’edat ja avançada, no va brillar tampoc en el seu discurs de benvinguda en anglès, tot i mantenir una eufòria desbordant.

(minut 6:07)

Aquest acte va oficialitzar la ciutat de Tel Aviv com a nova seu d’Eurovisió 2019, on prèviament també es va procedir al relleu de claus de les seus d’Eurovisió (símbol de fraternitat entre els alcaldes) on el tinent del consistori de Lisboa (seu del 2018), Duarte Cordeiro li va entregar al Sr. Huldai.

Però l’esdeveniment no només va servir per acontentar a la cúpula política, sinó que també es va procedir al sorteig de països que participaran en les dues semifinals. Un procés molt acurat on es tenen en compte els blocs ideològics i culturals del vell continent, de tal manera que aquests, es dipositin en diferents urnes, per tal que no coincideixin a la mateixa semifinal i així no s’afavoreixi el resultat final. Al mateix temps, aquest sistema es crea per a no generar una votació viciosa. Raons que la UER (Unió Europea de Radiodifusió) dona per garantir la igualtat d’oportunitats a tots els països participants.

Aquest any, el festival comptarà amb 42 països participants, un menys que l’any passat. Doncs Bulgària ha renunciat a participar-hi pel cost econòmic que representava  per a la televisió del país. Així, els 42 es repartiran en les dues ja clàssiques semifinals (dimarts 14 i dijous 16 de Maig) i la gran final del dissabte 18, on els membres del Big5 (Itàlia, França, Regne Unit, Alemanya i Espanya) a més de l’amfitriona Israel,  ja tenen la seva plaça assegurada sense passar cap mena de filtre.

Aquest tracte especial ve donat des de ja fa alguns anys per a l’organització per a dues raons: Garantir l’hegemonia geogràfica dels participants i ser els estats que més diners aporten a la UER per a participar en el concurs.

El majestuós Museu d’Art Modern de Tel Aviv va ser l’escenari de la mostra, on a més, es va donar a conèixer que Espanya votarà a la primera semifinal. Un sistema que permet que els membres VIP (Big5) també tinguin dret a vot a les semifinals i no únicament a la final. Tot i això, RTVE ja ha confirmat que emetrà les dues semifinals en directe per La 2.

Com el seu propi eslògan indica, Dare To Dream, Tel Aviv espera fer realitat el seu somni acollint el concurs més longeu de la música europea, que tot i les reticències polítiques inicials d’alguns estats per a viatjar cap a Israel, Eurovisió farà deslliurar-se de tots els perjudicis ideològics i socials per a compartir una setmana intensa de convivència musical.