De totes totes, l’any vinent hi haurà festival. La Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha referendat Rotterdam com a seu d’Eurovisió 2021. L’organització que aplega les radiotelevisions públiques del continent ha confirmat però, que el pròxim certamen es veurà condicionat per la crisi sanitària del coronavirus afectant el seu tradicional format. De fet, la xarxa europea ja treballa amb l’emissora neerlandesa NPO en múltiples alternatives per assegurar la continuïtat de la competició.

Abans de cedir el càrrec en les últimes setmanes, el responsable de la cita musical, Jon Ola Sand, advertia que les conseqüències derivades de l’epidèmia podrien dificultar la celebració de les següents edicions i que calia trobar una solució pel futur del campionat. Ara, el seu successor, Martin Österdahl, s’ha compromès a trobar una via realista i creativa per fer tornar la festa i ha fet seves les paraules del seu precursor: “Estem preparats per dur a terme la superproducció europea”.

 

Davant la incertesa de la Covid-19, l’espectacle podria mutar (temporalment) en un concurs deslocalitzat amb connexions via satèl·lit amb els països participants. D’aquesta manera, cada televisió s’encarregaria d’enregistrar la seva pròpia actuació sota unes normes mínimes i màximes per no trencar la igualtat de condicions entre els competidors. En cas d’haver-hi una vacuna contra el virus o s’aconseguís controlar la pandèmia, la vetllada es faria amb públic limitat l’Ahoy Arena.

En aquest sentit, Eurovisió Júnior serà el banc de proves de la versió sènior. Polònia acollirà el 29 de novembre l’edició infantil en els estudis principals de la seva corporació TVP a Varsòvia, previsiblement, a porta tancada o, en el millor dels casos, amb uns pocs espectadors respectant la distància social. Després de la victòria de Viki Gabor a Gliwice (Silèsia), per segon any consecutiu, la gresca pels més petits de la casa tindrà lloc en el país centreeuropeu sota el lema Movem el món.

L’acord per “salvar” Eurovisió de la situació global actual s’ha materialitzat en el programa alternatiu que l’ha substituït enguany, Europa encén una llum. Aquest especial, que havia d’unir els pobles europeus a través de la música, no ha sigut del tot ben rebut, ni pels eurofans ni pels que no en són tan aficionats. Amb prou feines, l’audiència ha arribat al milió de persones a l’Estat espanyol (200 mil a Catalunya), la qual ha girat l’esquena a una emissió falta d’originalitat i ritme.