Els que hem tingut la sort de conèixer i tractar l'Espartac Peran donem fe que hi ha pocs com ell. Estimadíssim per tothom, tot bonhomia i optimisme, sempre amb un somriure d'orella a orella, disposat a donar un cop de mà a qui ho necessiti, mai amb un 'No' per resposta, el presentador de TV3 és una de les persones que més unanimitat desperta en tothom, espectadors i companys de professió: és una persona meravellosa. El genial comunicador, a qui ens encanta veure en pantalla, però que darrerament fa tasques de direcció de l'Atrapa'm si pots del Llucià Ferrer, té un caràcter que enamora. Desprén bondat per totes bandes, i són impagables els seus comentaris sorneguers, amb aquella cara d'entremaliat que posa, mig somriure murri.

L'Espartac, que fa uns mesos va presentar el seu primer llibre infantil, una delícia, El secret de la calaixera. Un conte sobre les pors, la vida i la mort, ha revelat ara una història real de por, angoixant, que va viure en primera persona fa un temps. De fet, més que angoixant, un infern. Segur que han sentit a parlar darrerament d'una sèrie que ho està petant, a Netflix: Mi reno de peluche, on una dona assetja un còmic britànic i el segueix a tot arreu, no para d'enviar-li missatges i no el deixa tranquil.

Doncs ara l'Espartac ha deixat glaçats els oients del Versió RAC1 amb el seu testimoni, en una conversa amb la periodista Maria Xinxó on, en resum, ha vingut a dir que ell també va ser un reno de peluche com el de la sèrie. Ho ha explicat per primera vegada ara, però la cosa va passar quan copresentava el programa Divendres amb el seu gran amic Xavi Coral.

Recordaran que en aquell programa, el de Mataró anava per tot Catalunya, amunt i avall, fent connexions i explicant què passava als diferents indrets de país. I un dia se li va acostar una noia: "Va començar com una història d'admiració professional i es va convertir en una obsessió". Per què? Perquè la noia va començar a seguir-lo a totes les connexions que feia amb el programa, anés on anés. I no només això... també l'esperava quan plegava de TV3, però "la cosa es va complicar". I és que ja no només l'esperava a la feina...: "El cap de setmana m'esperava al portal de casa, me la trobava a la Festa Major de Mataró o quan sortia de nit amb els meus amics. Me la trobava entre mig de les mirades de la gent, entre la multitud, estava allà, i això va provocar el que s'acosta més al pànic". A diferència de la sèrie, la noia buscava una amistat amb ell i no una relació d'amor. Però tot i això, no acceptava la parella de Coral: "La menyspreava, la rebutjava i intentava apartar-la per poder parlar amb mi". En aquest moment, el comunicador va decidir prendre mesures. 

Por màxima de Peran, especialment per no saber de què seria capaç la noia. "Mentre hi ha la por, la sensació és que tu no saps els límits d'aquella persona, tu no saps què pot passar, no saps si pot fotre una bogeria contra la teva parella o amb mi mateix, no saps si pel sol fet de no fer-li cas et pot fotre una trastada. No ho saps, estàs en fals". No es veia capaç de trucar a la policia, però sí que va avisar els responsables de seguretat de TV3, que van fer que aparqués cada dia dins del recinte, i van esbrinar que la noia no estava bé, que tenia problemes psicològics. "Vaig passar de la por a la pena. Estava fomuda, la qual cosa em va saber més greu per ella", relata el periodista.

Afortunadament, la cosa va acabar i l'Espartac va poder deixar de patir. Finalment, quan els agents de seguretat de la cadena van parlar amb ella per fer-li entendre que havia de deixar de perseguir-lo si no volia tenir problemes legals, "No l'he tornat a veure més".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!