Després d'uns dies de setembre, ja podem donar per acabades les vacances d'estiu. Qui més qui menys ha tornat a la normalitat del dia a dia. A nivell polític, també ha tornat l'activitat, tant a Catalunya com a Espanya. Ja hem passat la Diada i ara totes les mirades estan posades en veure cap a on va el procés i de la mà de qui, què passarà amb PSOE i Podemos i si hi haurà govern o noves eleccions i sobretot, quan, com i què passarà amb la sentència al procés o la situació dels presos polítics a partir d'octubre, quan s'espera una resolució. Qui també ha tornat a l'activitat ha estat Gabriel Rufián. No només amb ERC o amb les seves xarxes socials, sinó també, amb el seu programa a YouTube, La fábrica de Rufián.

najat i rufian

La fábrica de Rufián

Allà ha anat fent sucoses entrevistes a gent que a ell li venia de gust entrevistar. I ara ha tornat per oferir una interessantíssima conversa amb l'escriptora Najat El Hachmi. Nascuda al Marroc fa 40 anys, es va traslladar a viure a Vic de ben petita, i allà va començar a escriure després de fer feines de tota mena. Per exemple, el seu debut, Jo també sóc catalana, un text on abordava la seva experiència com a immigrant, la qüestió identitària, el procés d'arrelament a la terra on va anar a viure, la llengua, la religió o els drets de les dones. Després vindria l'excel·lent novel·la amb la que va guanyar el premi Ramon Llull, L'últim patriarcaon exposava la història del seu pare, un patriarca omnipotent i sovint dèspota, que veia com la seva filla trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. 

najat llibre

El Hachmi sap de què parla i ho ha viscut en les seves pròpies carns. Per això, sentir segons quines bajanades sobre la immersió lingüística i segons quins atacs, li fa posar els pèls arrissats que té, de punta. "A mí me da mucha risa cuando dicen que el castellano está perseguido en Catalunya", li diu a Rufián, que agafa el guant i respon amb la mateixa ironia: "Sí, se nota que a los dos nos está costando hablarlo ahora". Però hi ha hagut moltes més reflexions que haurien de fer que a més d'un li caigués la cara de vergonya. "A los que parecemos de fuera se nos dirigen en castellano. Es una paradoja, porque yo llevo batallando 30 años para que la gente me hable en catalán. Reivindico que el catalán es un instrumento que en Catalunya te iguala".

najat rufian2

La fábrica de Rufián

Per això, l'escriptora se'n fa creus dels que assenyalen la llengua catalana pejorativament: "Lo que habría sido discriminatorio es que los que veníamos de la inmigración no hubiéramos tenido acceso al catalán. Y la única forma de garantizarlo es a través de la inmersión. El catalán te acerca. No entiendo por qué saber una lengua puede suponer un problema". Per molts, malauradament, ho és. En canvi, per El Hachmi, el que és vergonyós és un altre fet: "Saber una lengua tendría que ser un patrimonio. ¿Cómo puede ser que tengas cátedras en Estados Unidos donde puedes aprender catalán y no lo tengas en según que ciudad española. Es demencial". Escoltin-la. Paga la pena.