El primer quart d'hora de la tertúlia d'aquest divendres a Can Basté ha estat delirant. Deliciosament delirant. El director i presentador d'El món a RAC1 ha encetat l'hora parlant de les cançons de l'estiu de l'anunci d'Estrella Damm, de la vacuna d'un company de l'equip, de la trempera matinera de Marc Giró o de la nata descomunal que s'ha fotut un dels seus tertulians. Quan el periodista va saludant un per un els col·laboradors habituals de divendres, s'atura i diu: "M'he sorprès molt: un braç absolutament embenat, semienguixat, penjat, com diuen, 'en cabestrillo'".
Jordi Basté / Foto: Sergi Alcàzar
I qui duia el braç així en entrar al locutori de RAC1? Ernest Folch, a qui veuen en aquesta foto al costat, precisament, de Basté i d'altres amics de RAC1 com Albert Om, Joan M. Pou, Cristina Puig o Llucia Ramis.
Jordi Basté, Llucia Ramis, Albert Om, Joan M. Pou, Cris Puig i Ernest Folch / @ernestfolch
Ell mateix explica que dissabte passat, a les 23h de la nit, va caure anant en bicicleta. De fet, no va caure, "vaig sortir disparat. No hi havia ningú, cap cotxe, però sí una tapa com de claveguera, anava força ràpid i una mica despistat, mirant el rellotge i en lloc de frenar vaig fer força". En un primer moment creia que no s'havia fet res, però va veure com no parava de sagnar per tot arreu: "La cama, les mans, la bici... no parava de sagnar perquè em prenc una medicació pel cor. La meva preocupació era: 'Que no em trobi ningú, perquè es pensaran que he assassinat algú! Em detindran!'... Tot ple de sang, Jordi!".
Ernest Folch / RAC1
El tertulià ferit es va aixecar i va pedalar fins a casa amb el neguit al cos, "fent veure a mi mateix que no passava res. Em vaig rentar, vaig prendre un parell de cerveses, 'no estic tan malament'..."... Fins que a les quatre de la matinada es va despertar "absolutament adolorit i vaig anar a l'hospital". Conclusió, una setmana després? "Fractura al radi del braç, que per sort, no hi ha desplaçament i no s'haurà d'operar". Basté afegeix sublim: "és allò que quan caus et dius 'estic bé, estic bé...', però veus que tens un peu a Pinto i un braç a Valdemoro... La dignitat per damunt de tot". Folch, però, remata: "Quan ja estàs tot ple de sang, no hi ha dignitat".