Blas Cantó acaba de publicar el seu primer llibre, Historia de una estrella sin nombre, un dels èxits d’aquest Sant Jordi estiuenc, on l’exintegrant d’Auryn repassa els moments que més l’han marcat en la seva vida personal i professional. Aprofitant aquest llançament, l’artista murcià s’obre emocionalment i ens explica en exclusiva per a En Blau com està vivint l’actual pandèmia, revela tots els detalls sobre la seva autobiografia i dibuixa el camí cap a Eurovisió 2021 i el seu segon àlbum.

Com has passat el confinament?

Doncs, com tothom. Ens ha tocat viure el mateix. Crec que aquesta crisi ha despertat una onada d’empatia important. Em quedo amb això, que és el millor que ens ha pogut passar en l’epidèmia.

Acabes de publicar el teu primer llibre. Per què neix Historia de una estrella sin nombre?

Fins fa poc, em semblava que era massa aviat per escriure sobre la meva vida. Però, si ho penses bé, el temps passa rapidíssim. Fa dues dècades que estic en la música i he tingut l’oportunitat de viure moltes coses que ara vull compartir.

Quina acollida ha tingut la teva obra?

Molt positiva. La gent, tot i conèixer-me, m’ha redescobert, i això és el més interessant.

Ha sigut complicat condensar 20 anys dalt dels escenaris?

Res és fàcil en aquesta vida. El que és fàcil és estar-se a casa i esperar que truquin a la porta. No crec en la màgia de la sort, sinó que cal buscar-la.

Com definiries la teva carrera?

Com unes oposicions.

Eurojunior és el teu punt de partida. Quin record tens d’aquesta experiència?

És cert que mediàticament va ser el més important que em va passar de menut. Viure la fama amb només 11 anys et dóna una visió d’aquesta més normal quan en tens 28.

O quan arriba Auryn.

Exacte. Vaig normalitzar la popularitat perquè ja havia viscut aquella sensació, encara que en una altra escala, durant la meva infància. Agraeixo haver-ho viscut perquè va ser un aprenentatge pel que vindria després i, en certa manera, ha permès que, d’adult, no se me n’hagi anat el cap.

La boy band ocupa un bon gruix de pàgines. Com ha quedat la vostra relació?

Sempre mantenim el contacte. Tot i les desavinences, som com una família. Estic content de tot el que m’ha passat amb el grup i el que estigui per venir, benvingut sigui.

També dediques línies a Tu cara me suena. Què va suposar aquest programa en el teu camí?

Em va ajudar a créixer. Vaig conèixer-hi a Beatriz Luengo, Yolanda Ramos i Canco Rodríguez, a tanta gent que em va fer despertar i gaudir de l’espectacle. Aquella època va ser molt dura perquè sortia d’Auryn i començava de nou com a artista.

Com has viscut la cancel·lació d’Eurovisió 2020?

Penso que no estàvem preparats per fer un festival sense públic. Eurovisió està concebut per a tots aquells que segueixen el format. Tampoc li veig gaire sentit celebrar-lo cadascú en un plató des del seu país. No hi hauria la mateixa energia i les televisions no estarien en igualtat de condicions a l’hora de competir. Anul·lar-lo va ser la decisió més responsable.

Què penses dels “eurofans”?

Són molt intensos, a les verdes i a les madures. Són com el temps. Un dia estan eufòrics i l’endemà fan cara de pomes agres. La vida és així. Jo tampoc em sento igual avui que ahir, ni avui que demà.

Com van rebre Universo?

A alguns els feia el pes, i a la resta no els agradava. Uns volien una cançó ràpida per captar l’atenció dels espectadors i els altres em demanaven una balada per a emocionar. Els entenc, perquè a mi també m’agrada tant la música que ho escolliria tot, però cal decantar-se per un estil.

I a vegades el públic també es creu realitzador, tècnic d’il·luminació, estilista...

A mi també em passa. Crec que és important estar involucrat en cadascun dels aspectes d’un projecte, evidentment, deixant la batuta als professionals, però hi ha coses que un sap com les vol fer i per què. No he tingut mai por d’aportar les meves idees.

En quina posició creus que t’hauries classificat?

Eurovisió és una capsa de sorpreses. De vegades, els preferits acaben a la cua i els que menys t’ho esperes els veus dalt de la graella. La venda d’en Miki ho va petar al nostre país i a Europa, però a la competició no va acabar de funcionar. Com és tan impredictible, intento no pensar-hi.

Creus que podríem guanyar-lo?

Porto l’esperit de guanyador des del moment que decideixo representar a Espanya en el concurs.

Què es necessita per agradar en el format?

Més enllà que la melodia sigui bona o de la posada en escena, és necessari portar-hi la teva història, com Conchita Wurst, Salvador Sobral o Duncan Laurence. Tots ells són referents emocionals que van saber connectar amb el públic.

Quina cançó tens pensada per l’any vinent?

Hi treballo cada dia. Fa poc, amb en Duncan hem estat component. Qui sap si el tema serà pel festival. Tant de bo podem anar-hi el 2021 amb una composició seva. Seria interessant perquè ja ha viscut aquesta aventura.

De moment, parlem d’una col·laboració.

Clar, ara per ara, només és això, però em fa molt feliç treballar amb gent com ell perquè m’aporta quelcom diferent. La seva creativitat és infinita.

Com en castellà, anglès i francès enguany, et sentirem promocionar la teva pròxima candidatura en les llengües cooficials de l’Estat?

M’agrada la idea i m’il·lusiona poder cantar en tots els idiomes possibles. Ja ho contemplava per aquesta edició fallida i ho segueixo pensant per a la següent.

Quin és el consell que t’acompanya sempre?

Ser honest i escoltar-se a un mateix.

Et deixes portar pel que diuen els altres?

Està bé deixar-se aconsellar. Escolto a tothom, però si no poso fre és quan em torno boig.

En les últimes setmanes has parlat públicament de l’ansietat. Com la gestiones?

Anant al psicòleg. Crec que hem de normalitzar el fet d’anar-hi. Oi que quan et fa mal alguna cosa, vas al metge per veure que et passa? Amb el cap és el mateix.

T’hem vist cantar recentment amb Kelly Clarkson i Pastora Soler. Com ha anat?

Ha sigut espectacular. Cantar amb Kelly Clarkson és tot un somni fet realitat i Pastora Soler s’ha bolcat molt amb mi. Són dues joies i col·laborar amb elles és una gran carta de presentació. Tanmateix, m’ha agafat en un moment difícil. El coronavirus, l’ajornament d’Eurovisió i la mort del meu pare han fet que no ho gaudís com m’hagués agradat. És important estar en un bon moment personal per aprofitar els passos professionals.

 

En què estàs treballant, ara que engega la nova normalitat?

Estic amb un nou projecte, escrivint i buscant nous sons. També em fa molt feliç actuar a final de mes en dos concerts, a Madrid i Segovia, on hi cantaré nou repertori.

Et consideres una estrella sense nom, com el títol del teu llibre?

L’estrella que porto a la butxaca va sumant etiquetes. Primer, vaig ser el d’Eurojunior. Després el d’Auryn. Més tard, el de Tu cara me suena. Ara sóc el d’Eurovisió.

Com vols que et recordin, en aquest sentit?

Com vulguin. Hi ha qui recorda com em dic i d’altres que et relacionen per alguna cosa. Estar en la vida de la gent és amb el que em puc quedar.

Quin és el fragment que més t’emociona de la teva obra?

M’agrada recordar d’on vinc. Hi ha molta gent que m’ha ajudat a arribar on sóc ara.

Vas haver de reescriure l’última part per l’anul·lació del certamen. Com seria el final ideal d’aquesta primera entrega?

Blas Cantó va guanyar Eurovisió. Seria genial aconseguir la medalla d’or. Si no, simplement, Blas Cantó va fer una actuació estel·lar.