A Catalunya ja costava que els actors es mullessin a favor de la independència. La seva és una feina inestable que exigeix agradar a molta gent, al públic, als productors, als directors, als caps de càsting, a les teles... Massa ulls de poll que millor no trepitjar. A banda de Joel Joan i algun altre, és difícil que els artistes es mullin massa. Excepció feta als actors grans, els de més de 65 anys, que ja tenen "la llum pagada", que ja no deuen res a ningú perquè tenen la carrera feta. Casos com Lluís Marco, Josep Maria Pou o un mite: Joan Crosas. Mai no ha amagat el seu amor per la llengua catalana i pel país i aquest 11-S, malgrat les decepcions, l'afartament o la poca empenta, amb 77 anys, molt gran, ha sortit a manifestar-se per la Diada del seu país. Un altre actor indepe, Martí Peraferrer, fa el regal de la foto junts al seu Instagram, i així el públic pot veure com es troba Joan Crosas, retirat de fa anys però en plena forma com per anar a una manifestació per reclamar la independència:

Martí Peraferrer escriu emocionat: "Les manis ja ho tenen això. Pots trobar-te gent que admires, aprecies i respectes. Gràcies Joan Crosas per aquesta abraçada d'avui i per tant que ens has donat sempre! Seguim "fent camí", 😉😘". L'actor l'encerta amb els tres verbs que defineixen el que sent la gran majoria del país per una patum com Joan Crosas: admiració, respecte i amor. A TV3 no l'han volgut massa, com a Peraferrer a qui molts recorden de Sáhara a El cor de la ciutat i poca cosa més. Joan Crosas ha fet també pocs papers a TV3, a Ventdelplà és on va passar més temps i més recentment un paper curt al culebrot La Riera fa més de 10 anys. Des d'aleshores se l'ha vist poc.


Joan Crosas és, segurament, una de les veus més conegudes i de to greu del doblatge en català. Ha doblat actors de la fama de Morgan Freeman, Anthony Queen i Christopher Lee, entre molts d'altres. Un actor totterreny que també ha fet teatre, musicals i cinema. Mar i cel de Dagoll Dagom o el Sweeney Todd de Mario Gas són probablement dos dels millors musicals que s'ha pogut gaudir en català a la història i tots dos els protagonitza el mateix: el grandiós Joan Crosas. El barber diabòlic del carrer Flett amb Vicky Peña va començar-lo un altre gran que ja no és entre nosaltres, Constantino Romero. Una altra veuassa del teatre català, la de Joan Crosas, va servir per seguir el mite.

El doblatge ha estat el pas al món professional de Joan Crosas. Ell era músic, havia fet teatre musical aficionat i quan li van trucar per doblar una pel·lícula musical va iniciar-se en el món del doblatge. Va aprendre que el més important no és el doblador sinó "el ninot", el que surt a la pantalla amb la seva veu. Tot el seu esforç és que allò sigui creïble, com li va ensenyar el seu mestre, Arseni Corselles, el mític JR de Dallas. Davant del faristol de doblatge, davant del públic al teatre o ara davant d'una mani indepe, un dels grans.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!