Fa poc, la gran Elsa Anka ha fet el que millor sap fer, presentar, en un acte especial per a ella, al costat de la seva parella, Santiago Tejedor, entrevistant "David Jiménez, un periodista amigo al que admiro por su honestidad y sus valores; a Jaime Astrain, familia, al que fue especial escuchar desde ese lugar; y a Edu Martínez con su particular llave —que para mí es como una varita mágica— para acercarnos al subconsciente". Un acte emocionant, especial, "hay miradas que cuentan mucho. Creo que la mía en estas fotos habla por sí sola. Habla de sentimientos, de complicidad y sobre todo, de respeto y de admiración. Y de cuánto disfruto haciendo mi trabajo. Esta vez, contigo, Tejedor". Un acte en el qual "hablamos de la vida y de viajes. Pusimos foco en ese que solemos dejar pendiente en muchas ocasiones: el viaje hacia nuestro interior. Quizás el más difícil. Pero diría que el más necesario".
Certament, el viatge a l'interior és el més complicat. Però un altre viatge que ha fet recentment la presentadora catalana, amb la seva parella, també ha estat molt especial per a ella, per motius ben diferents. Perquè l'Elsa i el Santiago han fet les maletes i han marxat lluny de casa per fer un d'aquells viatges que la parella tenia marcats en vermell a la seva agenda, un viatge especialment important per a ella, que feia temps que volia veure's en aquell país. Quin? Egipte. La presentadora i el seu xicot han anat cap allà i a la que ha tingut les piràmides al seu davant, s'ha commogut. Colpida pel que tenia al seu davant, Anka ha compartit amb els seus seguidors a xarxes que "Cuando las pirámides de Guiza han aparecido a lo lejos, detrás de los edificios, me he emocionado. Y no es solo una expresión: no he podido contener las lágrimas".
L'Elsa, plorant de l'emoció molts i molts anys després d'haver-se instal·lat en el seu cervell com seria visitar aquells llocs emblemàtics que li apareixien als seus llibres a l'escola quan feia classe d'història: "Keops, Kefrén y Micerino. Tres nombres aprendidos en el colegio que nunca olvidé. De pronto, estaban ahí. Y yo, delante". Com ella reconeix, "No sé explicar del todo lo que he sentido. Conexión, energía y una extraña sensación de reconocer un lugar en el que nunca había estado". Fins ara, quan ha pogut satisfer el seu desig.
"Ho hem viscut aquest estiu, el mateix sentiment", "Es una maravilla todo aquello. Justo hace dos años que estuve y no se olvida", "A mí me pasó igual", "Qué maravilla Elsa, se te ve tan feliz!", li diuen els seus seguidors. Un viatge que haurà servit perquè la parella Elsa-Santiago reforci encara més el seu compromís i el seu amor. Un viatge més que ha fet aquesta parella que a la que té alguns dies, fa les maletes i se'n va a descobrir nous mons, com va passar l'estiu quan van anar a Panamà. Però com diu la mateixa Elsa, "Parece obvio pensar que viajamos para conocer lugares. Pero Santi me ha enseñado que lo más importante al viajar es aprender a mirar. Viajar con él es entender que un destino nunca es solo un paisaje. Es la conversación con quien vive allí. La historia escondida detrás de una calle, de un local, de su gente, de una cultura. Es la pregunta que nadie hace. El silencio que también cuenta".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!