Elon Musk ha encès el debat mundial amb una afirmació que sembla treta d'una pel·lícula de ciència-ficció. Segons el fundador de Tesla, SpaceX i xAI, “la vida és part d'una simulació impossible de distingir de la realitat física”. Una idea tan provocadora com fascinant, que ha fet tremolar els límits entre el real i el virtual.
Durant la seva participació al pòdcast The Joe Rogan Experience, el magnat sud-africà-canadenc de 54 anys va explicar la seva teoria amb la seguretat de qui està acostumat a desafiar l'establert. “Com a Matrix, podria ser que res del que percebem sigui veritablement físic”, va assegurar Musk.
L'empresari basa la seva convicció en una idea desenvolupada pel filòsof Nick Bostrom: la teoria de la simulació. Segons aquesta hipòtesi, una civilització prou avançada podria crear simulacions tan detallades que serien indistinguibles de la realitat original. En aquest escenari, els éssers humans podríem ser personatges dins d'un gegantí programa informàtic, creient que la nostra existència és tangible quan en realitat som codi.
Elon Musk no descarta estar vivint en una mena de Matrix
Musk no afirma tenir proves, però tampoc ho nega. Ho considera una possibilitat científica plausible. “No hi ha manera de demostrar que no vivim en una simulació”, va explicar. I va afegir una idea encara més inquietant: “L'única regla per evitar que la simulació es cancel·li és mantenir-la interessant. Si es torna avorrida, acabarà”.
Per il·lustrar el seu pensament, Musk va recórrer a la seva pròpia experiència a SpaceX. “Abans de llançar un coet, executem milers, de vegades milions de simulacions”, va detallar. “Ho fem per analitzar cada variable, cada fallada possible. I prioritzem les simulacions més interessants, les que tenen major potencial d'èxit”. Si la humanitat, va dir, aplica el mateix principi, no seria descabellat pensar que la nostra realitat podria ser una simulació avançada creada per una altra intel·ligència.
Musk aborda aquests temes amb total naturalitat. No els presenta com a fantasies, sinó com a hipòtesis científiques legítimes. Per a ell, qüestionar la naturalesa de l'existència no és un exercici filosòfic, sinó una necessitat tecnològica. “La intel·ligència artificial està evolucionant més ràpid que la nostra comprensió de la realitat”, va advertir. “Si nosaltres ja simulem mons digitals, per què assumir que no formem part d'un de més gran?”
“El propòsit de la simulació és no saber que ho és”, va concloure Musk entre rialles, deixant a l'aire una pregunta que ningú ha pogut respondre: i si la realitat que habitem no fos més que una il·lusió perfectament programada?