L'Elisenda Carod ha viscut un mes d'abril increïblement màgic. La periodista i actual presentadora de La solució de Catalunya Ràdio ha celebrat el primer any de vida d'en Guillem, el fill que va tenir amb Xavi Fernández. Un any ple de canvis, vivències i primeres vegades que Carod ha narrat a La mare dels ous, un llibre basat en el seu postpart que pretén mostrar la realitat dels primers mesos de la maternitat. Elisenda Carod ha definit el seu llibre com un antimanual per a moments de desesperació, un total de 232 pàgines on la periodista ha narrat les seves pors, la incertesa, el desesper i la frustració. Totes aquestes vivències estan explicades amb el segell Carod: humor, naturalitat, calidesa i autenticitat.
L'arribada d'en Guillem ha suposat un abans i un després en la vida d'Elisenda Carod, una nova etapa que l'ha fet escriure La mare dels ous, un llibre que va poder firmar per Barcelona aquest Sant Jordi 2026 i que també va venir a presentar a l'estand d'El Nacional el mateix 23 d'abril. Des d'EN Blau vam poder conversar amb Elisenda Carod per parlar de maternitat, del procés d'escriptura del llibre i també del futur de la seva trajectòria en el món de la comunicació. Una conversa plena de sinceritat i que va plasmar l'autenticitat d'Elisenda Carod.
Per què descartes una segona criatura?
És pesat el Marc! Està intentant convèncer-me de tenir una segona criatura. Primer, per què si hagués començat amb vint-i-cinc anys, tindria temps. Segon, si llegeixes el segon o el tercer capítol, el del drama del naixement del nen, tu creus que jo m'he de tornar a exposar a aquesta història? Passo! Ja hem jugat a la ruleta russa, no m'ha disparat...
El mal part és el que et tira enrere?
Això és més el Xavi, el que em tira enrere a mi és més un tema d'energia, per què ara penso, ostres, fotre-m'hi d'aquí a un any, un altre cop... Ja em veig com falta d'energia.
Igual et donaria per fer un altre llibre, cada part és diferent!
I tant! Cada postpart és un món, bé i el tema de la criança, es pot fer un llibre de la següent etapa. L'altre dia em vaig trobar una noia moníssima, l'Anna, que em va dir una cosa que em va semblar tan extraordinària que per mi justifica el perquè del llibre. L'Anna em va dir: 'El meu quart dol (perquè en el llibre n'hi ha tres), és haver acabat el llibre'. Ella em va dir que el llibre va suposar una abraçada molt forta. La va acompanyar en els moments de merda, perquè si no estàs en l'ull de l'huracà, no entens com en la merda estàs, i veure que hi ha una tia que ha escrit un llibre que està igual en la merda que tu, la va acompanyar fins al final.
Per tant, el target del teu llibre és dones que ja han tingut fills, dones que volen tenir fills, dones que dubten?
És molt bona pregunta. Perquè jo crec que el target original era per acompanyar les mares en postpart, just acabades de parir, però m'està passant que hi ha senyores de seixanta anys que em diuen: "He tornat al passat, quina il·lusió tornar a recuperar aquesta càpsula del temps" i, després, hi ha un altre target, com per exemple, una col·lega de trenta i pocs anys que em diu: "Osti jo estic en el moment frontista de decidir si sí o si no", i jo crec que totes les dones que es plantegin, ni que sigui un 1%, ser mares, s'han de llegir aquest llibre. Pel fet que és un retrat cru, cru de les merdes que et trobes...
Recomanes que se'l guardin a l'estanteria
Per dues coses: primer, perquè és un llibre d'humor, fa riure a gent que no ha parit, gent que ni tan sols s'ho planteja, perquè alguns periodistes que han hagut de llegir-lo per entrevistar-me, així m'ho han fet saber. I després, si tens dubtes, aquí veuràs la realitat i que de tot se'n surt; vull dir, estic aquí, eh! No soc morta, com apuntava al capítol quatre.
Vas escriure el llibre en moments durs, però sempre amb un toc d'humor que t'ha fet ser més propera
Això segur. Jo crec que l'humor ens fa més propers, ens fa humans, però fixa't que els capítols, els que et toquen més les entranyes, estan escrits en el moment en què jo estava transitant allò i ho vaig voler fer així per copsar aquella desesperació. De fet, es diu l'antimanual per moments de desesperació. Si jo ara escrivís un capítol d'El meu fill no dorm seria: "Ai que xungo que no dormia...' No, no, jo vaig escriure un capítol que es diu el mataré, de setze vegades que he deixat el nen al bressol, el nen ganyola. Aleshores, està fet des d'aquella rauxa que et dona la desesperació, que crec que és el punt amb el qual emfatitzes amb les dones.
Fa que sigui més real...
I també fa més riure!
T'he de renyar per què hi ha algú que surt poc en aquest llibre, que és el pare! Surt poquet i tot el que fa, o fa bé! A ell se li dorm, amb ell no pateix, aparentment, en Xavi, el pare, surt molt poc en el llibre; és com l'estrella convidada
Mira, li vaig dir: "Fes un capítol, per la visió del pare", i em va dir: no, no!, això és el teu llibre, és el teu moment. I vaig pensar, osti, tant feminista!, que té aquest senyor? Encara no he descobert que té, però trobo que surt poc, però perquè vaig voler respectar-li la seva relació amb la criatura i no esbudellar-ho en un llibre. De fet, és una de les coses que, a títol personal, procuro. Com que jo passo molta estona amb la criatura, per la feina d'en Xavi (director del 'Polònia') que és molt exigent, intento els divendres, que descansa, que estiguin ells dos, perquè han de crear el seu vincle, a part de la mare. A moltes dones ens passa que exigim que l'altre prengui responsabilitat, però també un error que cometem nosaltres és que no deixem anar l'astre. I això és un exercici molt difícil de fer, i jo l'intento fer, deixar.
Jo només vull parlar del llibre, jo vull parlar de la teva faceta com a estrella de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al costat de Dulceida, Laura Escanes i totes aquestes nenes primes de vint anys amb un milió de seguidors. Com t'ho has fet per ser la que triomfes sense ser normativa de l'Instagram? Has fet programes de Catalunya Ràdio, has col·laborat en programes, has passat per catifes vermelles, només et falta un programa a TV3...
Ara! Soc l'eterna col·laboradora de l'Està passant. M'ho he plantejat moltes vegades i així d'entrada jo suposo que tothom diria, pel meu perfil, un late night! M'agradaria una cosa íntima de conèixer persones i anar...
Un programa d'entrevistes, potser?
Això és com molt clàssic. Saps que m'agradaria? Ara que a través de La solució estic coneixent coses amb molta profunditat, m'agradaria conèixer professions molt totxes; és a dir, tenim gent a Catalunya que fa unes bogeries... Enginyera aeronàutica de no sé què...
El doctor Parri!
Clar, el doctor Parri! Això m'agradaria. Gent que no té espai en els mitjans habitualment, que fan coses, fabuloses, fantàstiques;, a Catalunya tenim uns investigadors... A mi el tema de la ciència em fascina, i jo crec que m'agradaria anar per allà, temes amb profunditat, perquè, en general, tendim socialment a pensar: 'Això ha d'agradar a tothom'
-Tot això amb l'estil Carod eh!
És clar! Mira, ahir ho deia, una cosa és seriositat i l'altra cosa és rigor, i no es contradiuen. Tu pots fer una cosa molt rigorosa sense necessitat de ser seriosa.
- Per acabar, quin és el segell Carod?
El segell Carod, jo crec que és, u, creadora d'ambients. Jo creo ambients, i m'agrada molt que la gent se senti còmode al meu voltant, perquè està fet des de la bondat, i tu em coneixes molt, Marc. I segon, saber escoltar, és una cosa que sembla molt obvia, en les nostres feines, però és molt difícil i a mi m'encanta. A mi m'agrada molt la gent, el que han d'aportar i m'agrada molt escoltar, perquè llavors la repregunta sí que és genuïna.
Ràdio, televisió o literatura, Elisenda Carod sap deixar el seu segell en tots i cadascun dels seus projectes. Un antimanual per a moments de desesperació que s'ha sentit com una abraçada per a totes les mares, però també cap a ella mateixa. Meravellosa.