Els que coneixem l'Elisenda Carod donem fe que és una persona meravellosa, una comunicadora excel·lent, però sobretot, una dona amb una bonhomia que tomba. La cabellera pèl-roja més famosa de Catalunya, a qui els espectadors de TV3 adoren per l'Està passant, igual com els oients de Catalunya Ràdio (abans amb La Tarda i ara amb La solució), és una persona que sempre té un somriure d'orella a orella, sempre disposada a empatitzar amb el seu voltant, a donar un cop de mà i que mai té un 'No' per resposta. Una periodista que a més de fer molt bé la seva feina davant micròfons o càmeres, és molt bona gent.
Els que estimen l'Elisenda van ser molt feliços per ella el passat 7 d'abril de l'any passat. Perquè aquell dia va donar la benvinguda i va poder tenir en braços el seu primer fill, en Guillem. Ella i la seva parella, el Xavi Fernández, van ser per fi, pares. Però van trigar ni més ni menys que deu dies en anunciar la bona nova. Per què? Perquè la cosa va ser complicada durant el part, i van voler comunicar el naixement del Guillem quan ja tot estava bé. "Un sustaco de mil dimonis que per sort ha quedat en res gràcies als professionals de la Corachán. Va néixer el 7 a la nit, però hem trigat a dir-ho perquè les que heu parit per cesària ja sabeu. Vam acabar amb una cesària d'urgència. Un susto als seus pares. Va ser enutjós, algun dia en parlarem però acaba bé i agafo distància, en aquell moment veus el teu món esfondrar-se, els 4 minuts més llargs de la història. No desitjo a ningú que vegi aquesta imatge".
Ara, passats els mesos, i quan el petit acaba de fer 9 mesos, l'Elisenda s'ha tornat a trencar recordant el millor, i alhora, el pitjor moment de la seva vida. El millor, perquè va néixer el Guillem, i alhora el pitjor perquè li va tocar viure un moment duríssim, d'incertesa. Ho ha explicat al pòdcast La ronda perversa del David Balaguer. Recorda com va tenir "un embaràs perfecte", però després, durant el part, "la cosa s'encalla. Anem a cesària i em passa la cosa més horrorosa que li pot passar a algú", diu posant-se les mans a la cara per no plorar, cosa que no aconsegueix. "Encara ho recordo, intentaré no muntar un drama: em tallen, noto que em treuen el nen, i de cop, es fa el silenci en tot el quiròfan i no sento el nen plorar"...
"Els segons més horrorosos de la meva vida. 'Per què no plora?, Per què no plora?'. El Xavi pregunta si està tot bé i diuen 'No'. No us puc explicar la sensació de se t'acaba la vida, inclús vaig pensar: 'La teva vida ha durat 42 anys, no passa res, però si d'aquí surts sense el Guillem, no sortiràs'". La veuen amb els ulls plorosos i li diuen que s'està emocionant: "Van ser quatre minuts i mig de reanimació del meu fill. El nen va respirar, li van posar un respirador i la resposta de 'El nen està fora de perill greu' la rebem al cap de 6 hores, i la resposta definitiva de 'No hi ha hagut danys cerebrals' la rebem al cap d'una setmana". Afortunadament tot ha acabat "súper bé, i amb zero afectacions":
Com ens n'alegrem. La bona gent com l'Elisenda es mereix que només li passin coses bones. Per sort, tot el que va passar al part del Guillem va quedar en un ensurt. Majúscul, però un ensurt.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!