Vicente Ruiz ’El Soro’ es va fer famós fent de torero durant els anys 80 i 90 del segle passat. Però el món dels braus és perillós i un accident brutal el va obligar a retirar-se del ruedo l’abril del 1994. Les conseqüències del trencament dels lligaments del genoll de la cama esquerra que va patir aleshores l’han acompanyat fins ara. I sembla que el final podria ser tràgic.

el soro gtres

GTRES

El matador valencià ha concedit al digital ‘Mundotoro’ l’entrevista més dura de la seva vida. El Soro està devastat, i no és per menys. La pròtesi que fa anys que porta al genoll es va infectar fa sis mesos i ara el torero està passant un moment crític ingressat a l’Hospital Clínic de València. “Hay un grave riesgo de que haya que amputar la pierna”, explica. El destre ha estat operat de la cama en 37 ocasions i hi ha patit 12 cornades. De fet, la té tan destrossada que els metges temen el pitjor.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Seguimos recordando grandes momentos de este 2015, la reaparición de "El Soro" en Valencia. #Valencia #ElSoro

A post shared by Toros y Caza (@toros_y_caza_) on

El Soro explica que el tractament agressiu al qual l’estan sotmetent per salvar la cama té data límit: si el 20 de gener els doctors no aprecien cap millora el torero perdrà la cama. Sens dubte, una notícia que el té aterrit i que se suma a un any de desgràcies personals que l’han fet travessar un autèntic via crucis: “Este año lo estoy pasando fatal. Primero me dio un infarto y anteriormente tres anginas de pecho. Me tuvieron que operar y me pusieron un stent en el corazón. Por el cateterismo que me metieron por la ingle entró la infección donde tengo la prótesis”.

Però mentre el matador de Foios viu el seu calvari particular a la xarxa s’hi acarnissen. “El torero no sufre”, “la pierna no siente” o “ya tiene más suerte que el toro”, li diuen. Fins i tot Valtònyc assegura que “habría que amputarle las orejas y el rabo”.

D’aquí a deu dies algú parlarà amb El Soro i li llegirà el desenllaç del conte de terror que està vivint. Si acabarà salvant la cama o no, ho sabrem aleshores. El que sí que tenim clar a dia d’avui és que mai més podrà baixar a l’arena per tornar a torejar un brau.