Un client d'una sucursal de banc demana un crèdit. El director del banc li diu que nanay. El client l'amenaça de seduir la seva dona si no li concedeixen. És el plantejament d'una de les obres teatrals de més èxit dels darrers temps de la cartellera teatral catalana: El crèdit. L'obra de Jordi Galcerán va estar-se dues temporades ininterrompudes als teatres de Barcelona. I fins i tot, se n'ha fet una adaptació per a la televisió.

el credit

TV3

Un telefilm coproduït per TV3, TVE i Focus Audiovisual, dirigit per Joan Riedweg i Abel Folk i protagonitzat per Jordi Bosch (que també formava part de l'elenc de l'obra teatral), Pere Ponce, Agnès Busquets o Àngels Gonyalons. I aquest dimecres de Sant Joan, es va emetre per TV3. La decisió va ser tot un èxit de share: 15,6% amb 350 mil espectadors, lider d'audiència i el programa més vist del dia, excepte els dos TN.

el credit2

TV3

Però ni tractar-se d'una coproducció amb participació de TV3, ni ser una pel·lícula amb actors i actrius catalans molt reconeguts, ni la sensibilitat especial que se li pressuposa a TV3 a l'hora de parlar i tractar el cinema, han evitat que aquest dimecres es reproduís un costum francament desagradable que es ve repetint a tot arreu des de fa uns quants anys. A Telecinco és marca de la casa, un tret distintiu que els caracteritza. Anar a publicitat tallant una escena i fer mil anuncis ja és habitual, fent impossible seguir una pel·li en aquella cadena. Però la cirereta és quan acaba la pel·lícula i passen al següent programa de la graella, o a més anuncis, carregant-se els títols de crèdit. Fins i tot aquells on es van veient imatges representatives o els que després dels crèdits tenen una escena final. Però com si no n'hi hagués cap. Qui va decidir que tota la gent que ha treballat en un film no mereix que els espectadors vegin el seu nom escrit? No formen part d'una pel·lícula els crèdits?

credits peli

Per desgràcia, la cadena de Vasile no és l'única que ho fa. A TV3 també. Si més no, aquest dimecres, s'han retallat. Alguns espectadors han alçat el crit al cel:

Una autocensura inexplicable. I un contrasentit: El crèdit es va quedar sense títols de crèdit.