Revelen els secrets d'El cor de la ciutat', 25 anys després de l'estrena a TV3: què era la pinça birmana

Sembla mentida, però ja han passat 25 anys des que es va emetre el primer capítol d'El cor de la ciutat a TV3. L'11 de setembre de l'any 2000 començava aquesta meravellosa sèrie que ens va robar el cor als espectadors catalans durant deu temporades, que es diu aviat, la sèrie més longeva de les sobretaules. Després d'uns anys amb Poble Nou, Nissaga de poder, Laberint d'ombres o Secrets de família, el protagonisme l'agafava El cor de la ciutat i el barri de Sant Andreu, on ens vam enamorar de personatges inoblidables. Qui no recorda, dels més de 400 que van anar desfilant, al Peris, la Cinta, la Montse, el Huari, l'Ivan, la Teresa, la Marta, el Fede, el Tomàs, el Sàhara, la Isabeleta, l'avi Benjumea i tants i tants altres? O aquest inici mítiquíssim?:

A El món a RAC1, el Jordi Basté ha estat xerrant amb quatre dels intèrprets d'aquella mítica sèrie, que ens van robar el cor: el Ramon 'de les olives' (Rubén Ametllé), la Remei 'de la pìnça birmana' (la Meritxell Ané), el Narcís (el Ferran Carvajal) o 'el segon' David Peris (Alex Rengel), així com també amb un dels creadors, Lluís Arcarazo. Una conversa on s'han revelat alguns secrets d'aquesta sèrie costumista, i on s'ha posat damunt la taula que es van tractar temes poc tractats fins aleshores a la tele, com el de la immigració o la sida. Per què El cor de la ciutat? perquè tot i que va passar a la història per la seva trama al barri de Sant Andreu de Barcelona, i després, al de Sants, en un inici estava prevista que l'acció transcorregués en un altre barri: "El primer projecte es deia 'Raval' i passava al Raval. Després li vam canviar el nom, perquè era el centre de Barcelona, d'aquí 'El cor de la ciutat'. Per qüestions logístiques, fer-ho al Raval era complicat. A Sant Andreu vam mantenir el nom, perquè el cor de la ciutat no és un concepte geogràfic, sinó emocional: el cor de la ciutat són les persones".

I entre aquestes persones, les abans esmentades. Qui no recorda al Ramon de les olives i la seva frase on ho engegava tot a la merda?: "A la merda jo. A la merda tu. A la merda la Pilar, la Desi i el fill de puta del Santi, també!". L'actor que l'interpretava, el Rubén, té la teoria que "és el primer i últim freakie que ha aparegut a TV3. Era un tipus molt estrany. Un pobre xaval a qui li havia passat de tot". Un altre noi molt recordat, i més estimat, era el Narcís, "un jove amb diversitat funcional. M'afalagava molt que la gent es pensés que era un nano amb discapacitats". O el David Peris. Tot i que l'Aleix Rengel no ho va tenir fàcil, perquè va haver de substituir algú com el Quim Gutiérrez, a qui els espectadors estimaven no només per El cor de la ciutat, sinó també per Poble Nou. L'Aleix havia fet un càsting per fer de cambrer per Ventdelplà, i el van agafar per aquesta reencarnació del David. Un "marrón", però tampoc ho va passar malament, reconeix. "La pressió social la vaig notar al principi, però després, em vaig sentir part del poble".

I com oblidar la Remei? Meravellosa Meritxell Ané, que quan va començar la sèrie "la veia des de casa, acabava de tenir la meva filla", i a qui després van contractar per fer d'aquesta "noia molt eixerida, molsudeta, espavilada, segura d'ella mateixa, que tenia molt èxit amb els homes. Una seductora entranyable que parlava molt ràpid, que va començar a la botiga de fruits secs, després a la perruqueria, després al mercat amb el Rubén, a la pensió, a un 'Tot a 100' dels meus pares o sent guionista d'una sèrie"... i sobretot, que va ser l'autora de la pràctica sexual més misteriosa de la història de Catalunya: la pinça birmana...

El Basté li diu que no li expliqui que és, perquè el Tian Riba ho ha fet abans, al temps de la tertúlia. Què ha explicat? Que la pinça birmana consisteix, segons internet, en "realizar un amasamiento del pene con la vagina, mediante contracciones"... Res més lluny de la realitat. Arcarazo i Ané neguen la major. D'on va sortir doncs, un dels grans misteris de Catalunya? "La pinça birmana no existeix. Ens ho vam inventar en una reunió, fruit de la ment perversa d'algú. Ens volíem inventar una pràctica sexual que tothom a Sant Andreu sapigués, però que no existís. Primer es deia la pinça alemanya, però no sonava bé. La pinça birmana sonava més porc. Em feia gràcia que hi havia gent que ens deia que ho havia fet, quan no existia", diu el creador de la sèrie. Què diu la Meritxell-Remei?: "Que encara hi ha gent que m'ho diu pel carrer: em diuen la Remei de la pinça birmana, no d'El cor de la ciutat'"... Meravellós. I ara, per celebrar els 25 anys d'El cor de la ciutat, tots a celebrar-ho aquesta nit fent la pinça birmana... i que cadascú faci el que s'imagini que és.