Dyango fa 80 anys la setmana que ve. Una llarga vida dedicada a la música, triomfant als escenaris de Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina. Abans de bufar les espelmes, el cantant català té previst aquest dissabte un concert a Xile, a la ciutat de Viña del Mar, on és tot un ídol. Carrera prolífica, l’avalen 55 discos d’or i 40 de platí. Però malgrat que és un artista d’èxit, hi ha qui li troba una pega: l’unionisme no el pot ni veure perquè és independentista.
ACN
Ell mateix ha arribat a explicar que ha perdut concerts en algunes ciutat de l’Estat per la seva ideologia. Avui, el diari El Mundo torna a posar el focus sobre ell. “Dyango: Los 80 años del independentista favorito de Latinoamérica”, titulen l’article que recorda el seu suport a la independència al 9-N, les eleccions del 2015, l’1-O, la DUI i l’aplicació del 155. Al seu compte de Twitter es defineix amb tres paraules i n’hi ha una que els irrita especialment (el llaç groc que llueix al perfil potser dona una pista): “músic, cantant i català”. “Tres aspectos que ha compatibilizado de manera activa, sin que ello haya supuesto un menoscabo de su éxito en los países de la América hipanohablante”, escriuen. És evident que el públic l’aclama per la seva faceta de músic i cantant. Insinuen doncs que el “menoscabo de su éxito” es podria haver donat pel fet difícilment compatible de ser català?
@oscmore
Per si no n’hi hagués prou, El Mundo es posa un moment la careta d’en Josep Borrell desinfectant. Dyango triomfa a l’Amèrica Llatina, sí, “donde parece que el independentismo queda demasiado lejos como para contaminar las canciones de amor con voz de resgado esfuerzo”. Cançons d’amor contaminades. Les mascaretes estan esgotades a les farmàcies. Coronavirus? Alguns se’n posarien una per no contagiar-se d’independentisme.