El gran Francesc Garriga, corresponsal molts anys als Estats Units per Catalunya Ràdio, i ara, presentant el molt recomanable La Tarda a l'emissora pública catalana, ha tornat per uns dies a Washington, als Estats Units, per seguir les eleccions de mig mandat, les midterm, i xerrar amb representants republicans i demòcrates, hores abans d'uns comicis decisiu. Un programa excel·lent de Follow Garriga que el Francesc va cobrir de manera impecable. Unes midterm que van guanyar clarament els demòcrates, tornen al Senat i al Congrés nord-americà, uns resultats que signifiquen una plantofada a Donald Trump.

Eleccions a banda, el Francesc ha aprofitat per tractar altres qüestions en el seu retorn als Estats Units, i així hem conegut dues persones extraordinàries, dos nord-americans, en Daniel i la Julia, que han volgut aprendre català i el parlen de manera meravellosa. Quan sent en Daniel, d'Arkansas, el periodista de Catalunya Ràdio li pregunta "com un noi de Little Rock, a Arkansas, acaba parlant català?", i ell reconeix que la seva història amb la nostra llengua va començar amb una experiència venint a Barcelona, durant dos mesos, quan "em vaig enamorar de la cultura, de la gent, de la llengua, volia aprendre la llengua".

"Quan arribes a Barcelona saps que hi ha una llengua que és el català? De fet, hi ha molta gent que viu a Barcelona que ni ho saben, parlen només anglès!!", diu el Garriga. Torn per a la Julia, de Philadelphia. Com va entrar el català a la seva vida? I atenció a la seva resposta. "Soc molt fan de la música catalana" i quins referents musicals comparteix: "M'agrada molt Ginestà, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach... He après el català d'una manera menys convencional". El primer impacte "jo diria que va ser Oques Grasses, sobretot, la música moderna. Sempre escolto la seva música, cada dia". Sensacional, igual com tot el que ha explicat la Cristina Sanz, una professora nativa, que ha aportat reflexions molt interessants davant dels micròfons del Francesc Garriga a Catalunya Ràdio:
Daniel i Julia, meravellosos. Clar i català. Dos exemples de dues persones de molt lluny que estimen la nostra llengua i fan tot el possible per aprendre-la i per parlar-la. I com dirien els estimats Oques Grasses de la Julia, La gent que estimo, dues persones que es fan estimar pel seu amor per la nostra llengua. Moltes gràcies.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!