La idea que envellir és una cosa inevitable està sent qüestionada. I qui ho fa no és un guru sense credencials, sinó un dels científics més influents del món: David Sinclair. Professor a la Universitat de Harvard, genetista i divulgador, sosté que la vellesa no és un destí escrit, sinó una malaltia que pot prevenir-se, retardar-se i fins i tot revertir-se.

Amb més de 25 anys d'investigació, Sinclair ha dedicat la seva carrera a entendre per què envellim i com frenar aquest procés. Segons explica, només el 25% de la nostra longevitat depèn de la genètica. L'altre 75% està a les nostres mans: en allò que mengem, en quant ens movem, en com dormim i fins i tot en la manera en què gestionem l'estrès. No hi ha fórmules màgiques, diu, però sí una veritat inqüestionable: els hàbits diaris són la millor medicina contra l'edat.

Científics
Científics

L'envelliment, segons l'expert, és evitable

L'investigador australià s'ha convertit en una referència mundial. Ha rebut premis de prestigioses institucions, té 35 patents i ha fundat diverses empreses de biotecnologia que busquen frenar l'envelliment. La revista Time el va incloure entre les 100 persones més influents del planeta. A més, el seu llibre Lifespan es va convertir en un èxit internacional en defensar una tesi provocadora: la vellesa no és natural, és tractable.

El seu laboratori ha identificat que una de les claus de l’envelliment rau en l’epigenoma, aquest conjunt de mecanismes que diuen als gens quan s’han d’activar o apagar. Amb el pas del temps, aquesta “memòria cel·lular” es degrada, com un CD ratllat que perd informació. I és llavors quan les cèl·lules deixen de funcionar com cal. Per a Sinclair, aquest és l’origen de la majoria de les malalties associades a l’edat.

Però la seva proposta no es queda en la teoria. En assajos de laboratori ha aconseguit revertir l'envelliment en cèl·lules humanes i restaurar la visió en ratolins amb nervis òptics danyats, utilitzant els anomenats factors de Yamanaka. En els pròxims anys, assegura, es realitzaran els primers assajos clínics en humans. L'objectiu és ambiciós: demostrar que es poden rejuvenir òrgans i teixits sense perdre identitat cel·lular.

Mentrestant, Sinclair insisteix en el que ja està a l'abast de tothom: alimentació equilibrada, menys calories, exercici físic regular i exposició controlada al fred o a la calor. “Sentir gana, fred o falta d'aire activa les nostres defenses naturals”, explica. I afegeix que més del 80% de la salut futura depèn de l'estil de vida. És a dir, que la joventut es pot allargar si aprenem a viure d'una altra manera.

genetica pixabay
Genètica pixabay

Sinclair assegura que la vellesa es pot tractar i “curar”

L'impacte d'aquestes investigacions va més enllà de l'àmbit individual. Un augment de només dos anys en l'esperança de vida saludable podria suposar bilions de dòlars d'estalvi en sistemes sanitaris. Persones que arriben als 90 anys sense malalties cròniques signifiquen menys despesa, més productivitat i més temps de qualitat amb fills i néts.

Per a Sinclair, allò revolucionari no és voler viure més, sinó viure millor. "La vellesa és una malaltia", repeteix. "I com tota malaltia, pot ser tractada i curada". Allò que abans semblava ciència-ficció, assegura, és molt més a prop de convertir-se en realitat.