En un món on resignar-se al pas del temps ha estat la norma durant segles, sorgeix una veu que està canviant el paradigma. David Sinclair, genetista de Harvard i un dels científics més influents del planeta, assegura que envellir no és inevitable. Segons ell, la humanitat està a punt de presenciar una de les revolucions mèdiques més impactants de la història: "La vellesa és una malaltia i és curable".
Amb més de dues dècades d'investigacions, Sinclair afirma que l'envelliment no és un procés natural, sinó una condició que pot tractar-se com qualsevol altra malaltia. Les seves afirmacions no són meres especulacions: l'expert ha demostrat en laboratori que és possible revertir els danys cel·lulars i tornar funcions perdudes, una troballa que ha sacsejat tant la comunitat científica com l'opinió pública.
L'envelliment, sota la lupa: el que Sinclair va descobrir sobre la pèrdua d'informació cel·lular
Per a Sinclair, el secret de la longevitat està en l'epigenoma, aquesta espècie de "manual d'instruccions" que dicta quins gens han d'activar-se o apagar-se a cada cèl·lula. Amb el pas del temps, aquestes instruccions s'alteren, com un CD ratllat, provocant que les cèl·lules "oblidin" la seva funció original. Aquesta descoordinació és, segons el científic, la veritable arrel del deteriorament físic i cognitiu que anomenem vellesa. El sorprenent és que Sinclair i el seu equip han trobat maneres de restaurar aquest manual cel·lular. Gràcies a experiments amb ratolins, van aconseguir revertir danys en nervis òptics i tornar la visió perduda. Tot apunta que, en pocs anys, podrien iniciar proves en humans per demostrar que és possible "curar" l'envelliment de manera segura.
Hàbits antiedat: el pla de vida que podria frenar el rellotge biològic
Més enllà dels laboratoris, Sinclair insisteix que la nostra manera de viure influeix fins i tot en un 80% en la velocitat amb la qual envellim. Les seves investigacions assenyalen pràctiques tan simples com menjar menys, apostar per la dieta mediterrània, exercitar-se amb freqüència i exposar-se a canvis de temperatura controlats com a detonadors de defenses internes que retarden la decadència de l'organisme. El científic fins i tot adverteix que sentir gana, fred o esgotament físic activa mecanismes biològics que enforteixen al cos contra malalties degeneratives. "El que ens genera certa incomoditat, et fa més fort i et fa viure més temps", repeteix Sinclair com un mantra que redefineix la relació entre el benestar i el sacrifici diari.
Lluny de ser una idea marginal, el concepte de frenar la vellesa ja mou quantitats colossals de diners. El banc Merrill Lynch va valorar la indústria de la longevitat en més de 110.000 milions de dòlars el 2019, i projecta que per a 2025 assoleixi els 600.000 milions. Empreses biotecnològiques, moltes de fundades o recolzades per Sinclair, treballen contra rellotge per desenvolupar fàrmacs que prolonguin la joventut i redueixin l'impacte de malalties com l'alzheimer, la diabetis i les malalties cardíaques.
Medicaments com la metformina, utilitzada en pacients diabètics, ja mostren resultats prometedors en allargar l'esperança de vida. Això obre la porta a tractaments assequibles que podrien estendre no només la longevitat, sinó els anys de salut activa, una cosa que canviaria per sempre la forma en què entenem l'envelliment i la medicina. Així que, si la visió de Sinclair es compleix, la humanitat s'enfrontarà a un escenari insòlit: milions de persones arribant als 90 anys amb prou vitalitat per treballar, viatjar i gaudir de la seva descendència amb total plenitud.