La ultradreta espanyola té un nou enemic a abatre: David Simon. El periodista nord-americà, que és també el creador i productor de les sèries d’èxit The Wire i Treme, fa dies que ha esdevingut l’assot dels franquistes a Twitter. Discussions aferrissades a la xarxa social de l’ocellet que tenen l’origen en un tuit de Pablo Iglesias. El vicepresident del govern espanyol va lloar fa una setmana la feina de l’estatunidenc dirigint La conjura contra América, una minisèrie sobre el col·laboracionisme amb els nazis als EUA, basada en la novel·la homònima de Philip Roth: “Nunca decepcionan”, escrivia el dirigent de Podem. Unes paraules d’admiració que han desfermat una onada de reaccions en forma d’atacs contra l’escriptor de Washington i ell mateix, de part dels detractors d’Iglesias i defensors de la dictadura de Franco. Però Simon no es mossega la llengua, i malgrat que en un principi no entenia cap dels missatges que li arribaven, ara es dedica a respondre amb contundència els insults que rep de l’extrema dreta espanyolista.

“Tinc el Twitter ple de franquistes i catalans que es criden mútuament en idiomes que no són el meu. D’acord. És 1937 una altra vegada. Que es fotin els feixistes. No passaran”, sentenciava en un primer moment. Després d’aquesta declaració d’intencions, el passat dissabte, Simon s’ha pres tot el temps que necessitava per engegar a dida cadascun dels ultradretans que esclataven de ràbia. Que si Franco va portar 40 anys de pau a Espanya, que si els feixistes en realitat són els indepes enfrontats als “ciutadans espanyols que respecten la llei”... El periodista posa els punts sobre les is a tots els que intenten alliçonar-lo amb una visió esbiaixada de la història. “Quaranta anys i el teu país encara no pot honorar i excavar les tombes sense nom de milers de desapareguts i assassinats. Si un únic jutge ho intenta, els franquistes posen mala cara per deixar el passar estar. Quina fotuda pau”, apunta. Recorda també que “hi havia alemanys (a l’època nazi) que complien les lleis. Embolicar-se en la legalitat vigent no denota tenir moral o no tenir-ne”. I afegeix que “el primer cop que vegi un català agafar una urna, llençar la gent als costats i endur-se-la”, en referència a la violència policial contra els votants de l’1-O, reflexionarà seriosament sobre el tema. “Fins aleshores, sempre aniré amb les persones que volen comptar vots”, sentencia entre visques també a la 5a Brigada de l’exèrcit republicà que va combatre a la Guerra Civil.

Quan li demanen el nom d’un català assassinat per les autoritats espanyoles pel simple fet de ser-ho, Simon no dubta: “Lluís Companys”. I quan li etziben que el franquisme no va intentar exterminar els catalans i que a Catalunya la població es va dividir en els dos bàndols durant la guerra, també té la resposta a punt: “Una patria, un estado, un caudillo. Crec que aquest era el credo de Franco entre 1936 i 1940. El regionalisme i les autonomies eren al seu punt de mira, així com la república que ho garantia. Que els catalans estiguessin dividits a la guerra no refuta els intents franquistes”.

Un pim pam pum que sembla que no s’hagi d’acabar mai, perquè cada cop que escriu apareixen més contestacions al perfil. Tot i que s’ho pren amb humor. Després que l’ultradreta l’hagi posat a parir, espera que algun català li ho agraeixi amb “un vermut i un plat de seitons a la porta de l’aeroport de Barcelona”. Només cal que digui el dia i l'hora en què aterra al Prat. Més d'un estaria disposat a fer realitat el seu desig de rebre'l amb un bon aperitiu.