Al gremi dels millors cuiners, els d'alta cuina, el persegueix una llegenda negra: el consum de cocaïna per suportar la pressió de la feina, els horaris infernals i la tensió existent en un servei que requereix precisió mil·limètrica i coordinació amb tots els treballadors del restaurant, tant a la cuina com a la sala. Sèries de TV com The Bear han servit per ensenyar la part fosca de les cuines dels grans restaurants, amb problemes de salut mental arrossegats per l'estrès i la pressió. Gènesi de TV3 és en aquest sentit una sèrie blanca, mostrant El Bulli quan era el millor restaurant del món nom des de la tensió creativa, sense parts fosques. Però la llegenda té part de veritat. Sergi Arola mai va parlar d'addiccions però sí de la depressió que va patir quan es va arruïnar. O Raül Balam Ruscalleda, el fill de la Carme Ruscalleda, cuiner del Restaurant Moments de l'Hotel Mandarin del passeig de Gràcia i dels pocs que ha reconegut obertament la seva condició d'addicte a la cocaïna, la segona droga després de l'alcohol amb més addictes i la que provoca més morts per sobredosi. Ara ha passat pel pòdcast de salut mental dels famosos de RAC 1 Sense filtres.

Raül Balam, TV3

Raül Balam no ha tingut mai inconvenient en explicar el seu descens als inferns del consum habitual de cocaïna durant tretze anys i ara ho fa en un programa especialment dedicat als famosos amb malalties mentals. Raül Balam: "La droga entra amb una primera copa d'alcohol, amb amics com una cosa normal, però jo tinc més predisposició i em va atrapar de mica en mica. La primera ingesta de cocaïna va ser la nit de Cap d'Any de 1999. Els meus pares em deien que bevia massa ràpid d'alcohol, tenia resistència i quan vaig prendre coca em desinhibia, era més social, creia que aquella era la meva droga. Em sentia molt poderós. Vaig baixar als inferns i va passar davant de tothom. La cocaïna és la droga VIP, és molt cara. Quan vaig ingressar per rehabilitar-me demanava microcrèdits per pagar-me la coca, amb la nòmina no arribava".

Balam culpa en part els seus pares per convidar-lo a la primera copa de cava o de vi sent menor: "Tota droga et canvia la manera de ser, era eufòric, era dèspota, era una malaltia mental. Hi havia nits que tenia desesperació per la coca i només tenir-la a la butxaca em calmava i ni l'arribava a consumir. Al final vaig agafar una baixa i ho disfresses de depressió. Els meus companys de feina sabien el que em passava. La meva germana Mercè va tenir la valentia per dir-los als pares que jo tenia un problema, que se me n'havia anat de les mans. Era un animalet, que volia consumir i viure com podia, sense vida social, brutejava, tot m'era igual. No podia deixar-ho, els meus pares em van arrossegar al metge de capçalera. L'alcohol era un desinhibidor per consumir coca. És una malaltia d'autoengany, sempre busques camins per consumir-ne. Si jo tenia un servei de cuina desastrós anava al bar a ofegar les penes, que una copa em tranquil·litzés. I si el servei anava bé anava al bar a celebrar-ho. El cap t'enganya per acabar sempre al mateix lloc. Fins que els pares em van portar a la clínica de desintoxicació".

Com va ser per un cuiner mediàtic, ara té un programa a Ràdio 4 i conegut per ser fill de la millor cuinera del món, Carme Ruscalleda, ingressar en un centre per deixar la cocaïna: "Em van dir que tenia una malaltia mental i que tenia solució. Tres mesos ingressat, després un any a un pis tutelat, i fent teràpia diària quatre anys. Em vaig curar parlant". Va renunciar a tot, a la feina, als amics bons o dolents (hi ha gent al poble als quals ara gira la cara), no a la parella. El seu nòvio el va acompanyar en el procés. I va sortir-se'n. Parlant-ne.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!