No ens cansem de recomanar el programa El Despertador, conduït per Gorka Rodríguez a RNE, cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 del matí, a una hora on, precisament, sentir el despertador tan d'hora per llevar-te és dur. Però menys si sintonitzes amb aquest programa, que sempre et dibuixa un somriure a la cara, especialment, quan sentim el gran Quique 'Torito'. El col·laborador menorquí normalment sempre ens fa pixar de riure amb les seves anècdotes, parlant d'aventures passades, eròtico-festives, abans de conèixer el seu estimat marit, amb qui porten junts 20 anys (per exemple, quan va revelar l'affaire que va tenir amb una coneguda presentadora catalana, o quan reconeix que quan estava solter, mai no repetia dues vegades amb la mateixa persona), o quan ha compartit estudi amb una altra que tampoc té pèls a la llengua, com la meravellosa Alba Carrillo.
Però a banda del vessant agosarat, divertit i desacomplexat del Torito, els que el coneixem bé sabem que també és una persona molt sentimental, que s'emociona fàcilment i que de tant en tant, ens commou amb la seva fragilitat, com es va veure sovint a Masterchef Celebrity, on va obrir el seu cor moltes vegades davant dels tres membres del jurat. Ara, el menorquí, s'ha despullat més que mai per fer una confessió que no havia fet mai abans: "Nunca lo he contado. Nunca lo he verbalizado con palabras, pero es que no sé si meterme en esto o no". Fins ara.
El Quique reconeix que li ha costat moltíssims anys arribar a trobar la felicitat, i això que aparentment, ho tenia tot en la vida, "tenía un buen marido, tenía un hijo fantástico, que era una fantasía pura como es actualmente, una buena casa, un buen dinero..., pero no era feliz", admet. Una felicitat que ara sí sent, "desde hace como dos años, ahora sí la siento", tot i que revela un sentiment que abans no havia compartit públicament: "Yo, durante muchos, muchos años, y ahora ya lo puedo decir claramente, he pasado por una depresión, pero de esas profundas, que me excusaba con el personaje de Torito para que se me viese bien", diu amb la veu tallada de l'emoció. "Pero no era feliz, y mira que lo tenía todo para serlo. Me costó tantísimo ser padre, luche tanto por serlo, que he estado durante años, buscando lo mejor para mi hijo, y en esa búsqueda de lo mejor para el niño a veces te anulas como persona, y llegó un punto que solo quería estar con mi hijo".
"Dejé de salir, de llamar a amigos...". Tenia una depressió de cavall. "No tuve los cojones, y perdona por la frase, de poder llamar a un especialista para que me ayudara. Y la búsqueda...", moment on s'emociona i ha d'aturar-se un segons, "...la búsqueda de la felicidad de mi hijo me hizo un poco anularme. Y desde hace dos años dije: 'Mi hijo será igual de feliz o más si yo soy feliz conmigo mismo'". "Yo veo a tu hijo Nathan y es uno de los críos más felices que conozco, no sé si te sirve", li diu, còmplice, Gorka Rodríguez, bon amic del Torito. "La verdad que sí. Mi vida ha sido él. Y durante años he tenido una enfermedad que no le había puesto nombre. Y cuando sales del pozo y tienes ganas de ir a currar, de quedar con amigos, de brindar y dices, ostras, me encuentro feliz. Cuando disfruta mi hijo, disfruto yo. Ahora ya estamos todos en sintonía".
Els que l'estimem, ens n'alegrem. Una valenta confessió, i necessària, que pot ajudar els que estiguin patint el mateix que va patir ell, i que ara, afortunadament, ja ha quedat enrere.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!