A casa, com a moltes llars, ens encanta l'Atrapa'm si pots. El concurs que cada vespre presenta amb mà mestra el gran Llucià Ferrer. Empàtic amb els concursants i els espectadors de casa, còmplice, simpàtic, ocurrent i amb una veu que és l'enveja sana de la resta de comunicadors, el de Manlleu s'ha fet un lloc des de fa temps amb aquesta proposta en la qual juguen els concursants a plató i els espectadors des de casa. Un programa on el Llucià està en su salsa, on comparteix vivències personals amb els espectadors i on es crea un bon rotllo i una bona sintonia entre ell i els concursants que de vegades, com acaba de passar, regala moments impagables de televisió i sucoses confessions sobre el passat. Ara, el Llucià té 47 anys, però en fa vint li va passar una cosa que havia oblidat... i que li ha recordat justament una concursant del seu programa. I el que ha verbalitzat, ha deixat Ferrer fora de joc i amb els ulls com a taronges.
Aquesta és la cara que ha començat a posar el presentador quan ha començat a sentir a parlar a la Mercè, que només veure'l a plató li ha dit: "Llucià, tu i jo ja ens coneixem i d'una cosa que et sorprendrà". Un Llucià que ha assegurat davant l'audiència que "de veritat que jo no sé què explicaràs". I a mesura que ella ho anava explicant, la cara de Ferrer anava canviant cap a la incredulitat i el penediment. La Mercè explica com el 2005 va conèixer a qui ara ha tingut al davant a l'Atrapa'm si pots. Eren altres temps i el Llucià feia ràdio, El matí i la mare que el va parir de Ràdio Flaixbac. I un bon dia anaven tots dos, cadascun amb el seu vehicle, per la Ronda de Dalt de Barcelona. "Van parar els cotxes. Patapam! Baixo i surt una persona que eres tu, esverat dient 'Que jo no n'he tingut la culpa!!". Ell intenta que no segueixi: "No fotis, tallem-ho això!", diu sorneguer.
No només no ho han tallat sinó que ella ha continuat buidant el pap: "Li vaig dir: 'Ja ho sé, que no n'has tingut la culpa. Mira, jo vaig a un casament i no em puc entretenir, et deixo el meu telèfon i el meu nom. Com et dius?'". I al dir-li que era el Llucià, la Mercè va al·lucinar: "'No fotis, tu ets el Llucià Ferrer? T'escolto cada dia al matí a la ràdio. M'hauria agradat conèixer-te en una altra circumstància'... Em vas derivar a una gestoria que em sembla que era de la família. He pensat: 'això li he de dir. M'ha fet molta gràcia'". I tant que li ha dit. I el Llucià, sense saber on amagar-se, "quina vergonya"
Sensacional. Si algun altre dia (esperem que no), el Llucià i la Mercè tornen a tenir una altra topada a la Ronda de Dalt, com a mínim esperem que es quedin parlant una estona i no marxi cames ajudeu-me cap a un casament.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!